‘Vergüenza’: una sèrie masclista i ofensiva
Movistar+ ha estrenat a #0 una sèrie de producció pròpia: Vergüenza. El seu protagonista, el Jesús (interpretat per Javier Gutiérrez), és un mascle alfa ignorant i insensible que no para de provocar situacions que fan passar vergonya aliena a l’espectador. S’ha venut com una sèrie revolucionària pel que té de políticament incorrecta. Però Borat ja fa anys que està inventat. Gairebé totes les escenes estan basades en la vexació, el maltractament psicològic i l’assetjament a les dones. Hi ha un permanent menyspreu de gènere. En menys mesura reben també homosexuals, discapacitats i immigrants. El recurs és tan reiteratiu que es fa insuportable de veure. La humiliació tan explícita cau en l’ofensa rància. No és humor, és barroeria.
El Jesús menteix constantment a la seva dona, fent-li creure que és ella qui no entén les coses. Sempre la fa sentir malament. Quan la dona li demana ajuda, ell s’escaqueja. Només la vol per follar. La desperta amb ensurts desagradables i la fotografia espantada. Ella li demana que esborri les fotos i ell les imprimeix i les mostra públicament. I quan ella li demana explicacions, ell s’inventa mentides per justificar-se. I ella aguanta amb tristesa. A l’ascensor, menysté el físic d’una veïna. Assetja sexualment la seva sogra mirant-li fixament els pits i l’endemà la va a buscar a la porta de casa com un pertorbat per defensar el seu comportament lloant-li l’escot.
Li arriba a barrar el pas perquè no pugui moure el cotxe. Desautoritza la seva dona davant de tota la família tot i saber que ella té raó. I quan es defensa, ell encara la desacredita més. Quan la dona plora perquè l’han acomiadat de la feina (injustament i per culpa d’un cap tan cretí com el seu marit que també la humilia) el Jesús li retreu la seva ineptitud i, a continuació, la grapeja contra la seva voluntat per tenir-hi sexe. Quan ella demana respecte ell la fa sentir culpable. El Jesús vexa una noia amb una disminució física i assetja una massatgista d’un balneari exigint-li que el masturbi ensenyant-li el seu penis erecte (en fora de pla, per descomptat).
Igual que el personatge de Torrente, són rols tòxics perquè dibuixen éssers patètics que es converteixen en televisivament divertits i entranyables. És el que els cràpules anomenen un “crac” en el sentit més fastigós i primari. Convertir el maltractament i l’assetjament en fets humorístics irreverents ho banalitza i ho normalitza. És propi d’un país troglodític en qüestions d’igualtat. Vergüenza és insofrible. No passes vergonya sinó que entres en estat de còlera. I argumentar que és per falta de sentit de l’humor és masclisme penós. L’enginy de la provocació i la irreverència en l’humor ha de raure a desestabilitzar les situacions de privilegi i no a rabejar-se en dones, discapacitats, homosexuals i immigrants. Això ja ho feia el tronat de l’Arévalo. Vergüenza és fàcil i vulgar, basada en tòpics d’Esteso i Pajares. Però ho fa una plataforma de pagament amb l’actor de moda i estètica xula i t’ho venen com a modern, irreverent i original. Un peix que es mossega la cua: el neomasclisme més selecte mirant-se el melic i fent-se el simpàtic. I així estem.
