La versió ibèrica del nou xou de Truman
La pel·lícula 'El xou de Truman' de Peter Weir ja té més de vint anys. Era aquella en què un productor de televisió havia creat un espectacle de dimensions enormes per retransmetre en directe la vida d’un pobre desgraciat des que era un nadó, fent-li creure que l’entorn artificial d’un plató gegant era la vida real. Des de fa setmanes Telecinco està traient rèdit del nou casament de Belén Esteban, un dels seus productes mediàtics que més beneficis li ha atorgat. Esteban ha fet de la seva vida un nou xou de Truman. Aquest cap de setmana ha sigut un esperpent televisiu amb molt bons resultats d’audiència. La línia entre vida privada i esfera mediàtica quedava difusa, amb uns resultats inquietants.
L’enjòlit de l’espectacle estava calculat: el casament havia de ser un acte carregat de secretisme perquè això reforçava la narració televisiva per descobrir el que hi passava i fer-lo més emocionant, quan, en realitat, era un espectacle buit. Els platós de Telecinco eren un espai més de celebració. Van decorar l’espai habitual amb taules circulars com si fos el menjador d’un casament i els col·laboradors s’hi distribuïen parlant de la festa. Alguns convidats es maquillaven i s’arreglaven als mateixos estudis de televisió i, abans de marxar, feien en directe els últims comentaris del casament. Des dels mateixos estudis se’ls acomiadava en direcció a l’enllaç. El mateix passava després de la festa. Molts convidats marxaven del casament i se n’anaven directament a la televisió per informar dels detalls. A la finca on se celebrava l’enllaç hi havia molts punts de connexió en directe. En relació amb el casament hi havia publicitat associada: s’entrevistava responsables de joieries, dissenyadors de moda i propietaris de botigues d’espionatge per elucubrar sobre anells, vestits i sistemes de gravació.
En l’espectacle hi havia un relat paral·lel al del casament: el d’intentar descobrir els secrets més amagats. Això provocava una història de característiques gairebé bèl·liques: els convidats eren escorcollats amb uns controls gairebé policials, hi havia detencions de periodistes per part de la Guàrdia Civil, el mòbil de la núvia havia estat 'hackejat' i hi havia cambrers infiltrats amb la finalitat de passar informació des de dins. Helicòpters, avionetes, drons i grues eren alguns dels dispositius escollits pels fotògrafs per vulnerar el secret, amb uns objectius potentíssims.
La comèdia dels assistents per reforçar el relat televisiu, les llargues hores d’emissió en directe, la creació constant d’expectatives i l’aparició d’elements de conflicte per convertir-los en debat són un exemple més d’aquesta vida artificial i insubstancial de Belén Esteban, el nou xou de Truman en versió ibèrica, que durarà setmanes. Telecinco ha fagocitat la vida dels seus protagonistes i ha aconseguit una cosa pitjor: crear models de conducta i estereotips banals i superficials per devorar i consumir també l’ànima dels espectadors.
