Vostès tenen un problema: la pell fina
Dimarts i dimecres La Sexta ens va oferir una nova edició de Malas compañías, el programa que presenta Cristina Pardo i dissecciona la corrupció per àmbits geogràfics. A les portes de la campanya electoral, tocava Catalunya. Primer, el cas 3% de Convergència i Unió, i l’endemà, els Pujol i Ferrusola.
Igual que amb les edicions dedicades a València, el programa entrevista testimonis que han denunciat o fins i tot participat d’aquesta corrupció, mostrant molt clarament els engranatges. Més que una investigació és una recopilació i ordenació de fets exposant-los de la manera més entenedora possible. No vam descobrir res de nou però sí que va servir per fer memòria. Evidencia que no és un problema de casos aïllats sinó un sistema podrit. Pardo domina el context i fa avançar les entrevistes convertint en simple el més complex.
El programa de dimecres dedicat a la família Pujol és el que hem trobat a faltar a TV3 des que el pare de família va destapar la caixa dels trons. Es va fer evident, en diferents moments del programa, que abordar aquest cas i investigar-lo des de la nostra tele pública ha resultat impossible. Continuarem esperant. El recurs de combinar declaracions polítiques amb la música d’una orquestra és una idea meravellosa, bonica i potent. Caldria plantejar-ho com un nou gènere de les arts escèniques ara que la política genera tant d’interès.
Ara bé, el programa va arrencar amb un preliminar que sobrava. L’actor Josep Maria Pou, des de l’escenari del Palau de la Música, es dirigia a l’audiència en nom del programa. Com que ho va fer en català, vam entendre que era un missatge per als catalans. Primer ens van fer la gara-gara recordant que som un país fantàstic, perquè quedés clar que no tenen prejudicis. Després ens van informar (oh, gràcies, senyors de La Sexta!) que, malgrat els tòpics, hi ha catalans de tota mena. I a continuació ens van explicar el que creien que potser no podíem entendre: “Aquest no és un programa sobre Catalunya. És un programa sobre alguns catalans. Ho vull deixar ben clar perquè, com que a Catalunya també hi ha gent de tota mena, també n’hi ha alguns que tenen la pell molt fina, que són molt susceptibles”. Que abans de veure un programa t’hagin d’explicar aquesta tonteria és ridícul. Denota una superioritat moral a l’hora d’explicar-nos una obvietat, com si tots fóssim idiotes. Si de veritat creuen que hi ha catalans de tota mena, potser no caldria que ens donessin aquestes lliçonetes per poder assimilar el seu programa. A veure si és que són els de Malas compañías, els susceptibles de la pell fina. Perquè resulta que necessiten fer preludis especials per dirigir-se als que els critiquen a les xarxes. Pobrets! A sobre que ens fan el favor d’obrir-nos els ulls! Menys condescendència i feu el programa, carai! I que la gent digui el que vulgui.
