Weinstein, al descobert
Crítica de teleL’escàndol de Harvey Weinstein, el productor cinematogràfic de Hollywood acusat per desenes de dones per assetjament i violació, ja té documental i es pot veure a Movistar+. 'Weinstein' té una estructura senzilla –té més pressa per explicar que no pas ambició documental– però presenta una singularitat interessant.
El documental arrenca fent un retrat del personatge, tant a nivell de personalitat com professional, explicant la clau del seu èxit a Hollywood. És una part important per entendre les habilitats d’aquest predador sexual, apreciar la seva parcel·la de poder i captar l’evolució del personatge i, per tant, el creixement del monstre.
El documental s’estructura a partir de les declaracions de víctimes de Harvey Weinstein, no només per motius sexuals. Hi ha entrevistes, també, a alguns homes que van treballar per a ell que expliquen la seva conducta manipuladora. El plantejament per accedir a les fonts obeeix a una lògica molt elemental però eficaç a nivell periodístic quan es té pressa per editar el documental de l’escàndol: en comptes de recórrer a les actrius més famoses com a testimonis, se centra en les dones anònimes que també van denunciar-lo. Això té un avantatge clar, i és que permet trobar víctimes de totes les etapes professionals de Weinstein. De cadascuna de les dones que declaren haver patit assetjaments hi ha fotografies que demostren el seu vincle professional amb el productor. No només s’expliquen els casos concrets sinó que també es dona un context del que suposava la manipulació de l’entorn per dur a terme les agressions: contractes d’advocats per silenciar dones o utilitzar un hotel com a complement de l'oficina.
El més revelador és el testimoni de les dones assetjades, no només per cadascuna de les seves vivències individuals sinó pel que suposaven en conjunt, que és el més important. Pertanyen a diferents èpoques de la vida professional de Weinstein, no tenen res a veure entre elles, ni tan sols es coneixen, ni han intercanviat experiències. En el documental, cada història d’aquestes dones culmina reproduint les declaracions de Weinstein en què negava les acusacions. La capacitat de detall d’elles contrasta amb la imprecisió i la vaguetat del desmentiment del productor. Però el que és tan inquietant com significatiu és la manera com les seves històries tenen punts en comú que acaben posant de manifest, sense saber-ho, la conducta habitual del productor. És a dir, els casos que expliquen tenen tantes coincidències, el comportament d’ell és tan metòdic, les peticions sexuals que els fa són tan idèntiques, els diàlegs i les amenaces són tan semblants, que és la col·laboració conjunta de totes les dones el que acaba donant consistència i veracitat a la seva versió. El documental té un gran encert: no justifica el comportament de Weinstein com a inherent al glamur de Hollywood sinó com una conducta humana aberrant que és extrapolable a molts altres individus.
