Montserrat afronta de cara l'escàndol dels abusos

BarcelonaL'abadia de Montserrat va publicar aquest divendres l'informe independent que havia demanat sobre les denúncies per abusos sexuals contra el germà Andreu Soler, mort el 2008, i va emetre un comunicat per fer seu el contingut i demanar perdó a les víctimes. L'informe reconeix sense embuts que Soler era un "depredador sexual i un pederasta" que va abusar durant 28 anys –entre el 1972 i el 1999– de diversos menors i adolescents membres del moviment escolta. Segons l'escrit, que recull una desena de testimonis, "els abusos del germà Andreu responen a un estil de vida, a un patró repetitiu sense penediment, ni propòsit de canvi, ni admissió de la culpa".

Els autors de l'informe també destapen un altre cas negat fins aquest divendres, el del pare Valentí Torra, que va ser màxim responsable de l'Escolania entre el 1960 i el 1968, tot i que limiten els abusos a un parell de casos i destaquen que sí que hi ha hagut penediment. En aquest cas, l'informe destaca que el llavors pare abat Cassià M. Just va actuar amb diligència per apartar Torra, que va abandonar el monestir el 1980 i actualment viu a Barcelona. L'informe ha estat criticat per una de les víctimes del germà Andreu, Miquel Hurtado, portaveu de l'associació Infància Robada, que no considera que la comissió, en la qual hi havia un exmonjo, hagi estat del tot imparcial.

Tot i això, cal subratllar el valor de Montserrat a l'hora d'afrontar l'escàndol, seguint en aquest sentit les directrius del papa Francesc, ja que ha anat més enllà que qualsevol altra institució religiosa catalana i espanyola. L'admissió de la culpa, però, ha d'anar ara acompanyada del compliment de la promesa de posar-se a disposició de les víctimes per tot el que necessitin. I sobretot de prendre les mesures necessàries perquè res semblant pugui tornar a passar mai més.

L'important és que a poc a poc es vagi foradant el mur de silenci que ha cobert els abusos en el si de l'Església al llarg dels anys. Un mur que ha permès que depredadors com el germà Andreu poguessin actuar amb total impunitat i hagin mort sense que hagin hagut d'afrontar cap causa judicial. Segurament res no podrà rescabalar les víctimes i no arribarem mai a conèixer amb exactitud el nombre de persones afectades, però l'Església té l'obligació moral de liderar la recerca de la veritat, de posar en marxa totes les investigacions necessàries i redactar els informes pertinents. El gest de Montserrat no pot ser un punt final, ha de tenir continuïtat.

Tal com explica l'informe, les víctimes han hagut de passar un calvari abans de decidir-se a denunciar els abusos que van patir, ja que en alguns casos fins i tot eren les mateixes famílies les que preferien amagar-ho. Són elles les que, havent de recordar aquells episodis tan dolorosos, han permès reconstruir aquesta part fosca de l'Església. Les víctimes són els veritables herois de tota aquesta història. Amb el seu gest, han posat la primera pedra perquè ningú més hagi de patir el que van haver de patir elles.