Mor Eduard Castellet, president de la Fundació Joan Miró del 1989 al 2009
Empresari, escriptor i germà de l'editor Josep Maria Castellet, durant el seu mandat l'edifici de Montjuïc va fer una segona ampliació i va rebre la col·lecció mironiana de Kazumasa Katsuta
Barcelona"L'Eduard es va veure abocat a seguir el negoci de corbates dels pares, però la seva veritable passió era la cultura, i molt especialment la literatura, l'art i el cinema", explica Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró des de l'any 1980, sobre l'actual president emèrit del centre, que ha mort a Barcelona a l'edat de 87 anys.
Després d'anys compaginant l'empresa familiar amb l'afició a la lectura, "que havia desenvolupat de molt jove igual que molts companys de generació, que havien estat forçats a passar una llarga temporada de repòs degut a la tuberculosi", Castellet –que era germà de l'editor Josep Maria Castellet, escriptor i director literari d'Edicions 62– va començar a presidir la Fundació Miró l'any 1989. "Tenia un gran concepte de la justícia, una enorme responsabilitat cap a ell mateix i un destacable respecte cap als altres –comenta Malet–. Va ser gràcies a això que va aconseguir crear un caliu especial a la Fundació Joan Miró, ajudant-la a relacionar-se amb institucions públiques i responsables d'altres centres". Durant el seu mandat, que es va acabar el 2009 –quan va ser substituït per Jaume Freixa–, Castellet va capitanejar "la segona ampliació de l'edifici" i va rebre la important "col·lecció de Kazumasa Katsuta" l'any 2000. "Era un home de tracte molt fàcil", admet la directora. "Cadascú podia portar a terme el seu paper, no hi va haver cap lluita de poder i més aviat t'aplanava el camí".
A més del seu paper decisiu a la Fundació Joan Miró, Castellet va ser cofundador de la revista 'Promos', va ser membre fundador de la Fundació Llorenç Artigas el 1989 i va escriure tres obres autobiogràfiques, 'Norbury' (1987), 'L'edat breu' (1989) i 'Passeig enrere' (2000).
