Lennart Johansson: l’impulsor de la Champions moderna
El futbol plora la mort de l’expresident de la UEFA Lennart Johansson als 89 anys
BarcelonaA Lennart Johansson (Bromma, 1929-Estocolm, 2019) li agradava recordar que no era fill d’una família burgesa sinó que va néixer en el si d’una família obrera i que havia recorregut amb èxit “un camí llarg en l’escala social” fins a arribar a l’elit. Un trajecte que el va dur a l’excel·lència empresarial -va presidir una companyia constructora- i, sobretot, futbolística, primer com a president de l’Associació de Clubs Professionals de Suècia (1984-1991), després com a president de la Federació de Suècia (1985-1990) i finalment com a màxim mandatari de la UEFA (1990-2007). Un càrrec, aquest últim, al qual va entrar contra pronòstic i durant el qual va modernitzar la Copa d’Europa, va augmentar el nombre de seleccions que participaven en l’Eurocopa, va fer créixer el negoci televisiu i va donar més pes als països de l’Europa de l’Est.
Amb posat enèrgic, de mirada penetrant i caràcter autoritari, Lennart Johansson va ser un candidat molt crític amb els anteriors gestors de la UEFA, perquè considerava que no feien prou per millorar un futbol que ell ja veia amb ulls de negoci. Però també va ser un dirigent pròxim, capaç de convèncer els seus interlocutors. Així s’explica que el 1988, presidint la Federació sueca, va aconseguir derrotar la candidatura d’Espanya i endur-se al seu país l’organització de l’Eurocopa del 1992.
Aquell èxit es va convertir, també, en el seu gran aval per presentar-se a president de la UEFA. No era el favorit, perquè la majoria de països de l’Europa Occidental preferien la candidatura del suís Freddie Rumo. Però Johansson va jugar bé les cartes. El dia abans del congrés es va encarregar que transcendís una reunió seva amb el brasiler João Havelange -aleshores president de la FIFA- i va moure fitxa per convèncer els països de l’Est, que en aquell context aperturista, al tram final de l’URSS, van veure en el candidat suec una bona oportunitat per fer un salt econòmic a través del futbol. Entre una cosa i l’altra va decantar la balança i va acabar guanyant la votació per 20 a 15.
Johansson va complir la promesa doblant els participants en l’Eurocopa (de 8 a 16) i es va guanyar la reelecció del 1994. Però, sobretot, el seu gran llegat va ser la Copa d’Europa, que va reconvertir en la Lliga de Campions. El format es va estrenar el 1992, l’any en què el Barça va guanyar la seva primera Champions a Wembley. El canvi va ser un èxit, hi van participar més equips -a partir del 1997 no només hi anava el campió de lliga, sinó també el segon- i es van multiplicar els ingressos televisius. Durant el seu mandat també es va estrenar el nou format de la Copa de la UEFA, va eliminar la Recopa i va impulsar la Intertoto -competició que, per cert, va desaparèixer just quan va deixar de ser president.
La seva ambició tenia un sostre, la FIFA. Un somni que no va poder fer realitat. Probablement l’únic gran fracàs de la seva carrera. El seu savoir faire no li va servir per guanyar les eleccions del 1998, en què va ser superat pel suís Joseph Blatter. El recorregut de Johansson a la UEFA, però, s’allargaria fins al 2007, any en què va ser derrotat per Michel Platini (27 a 23) en uns comicis marcats pel suport de Blatter -que continuava a la FIFA- a l’exjugador francès. Unes eleccions, també, en què es va imposar el canvi i en què els països de l’Est, aquest cop, van girar l’esquena a Johansson i van preferir la candidatura de Platini, que els havia promès més pes a la Champions.
El 2007 deixa el futbol i tornava cap a Suècia per centrar els seus esforços en donar a conèixer el bandy, una mena d’hoquei sobre gel sense patins, l’esport que practicava de petit abans de fer el salt a l’AIK, club al qual va estar lligat gairebé tota la vida i del qual era president d’honor des del 1999. Ahir va morir als 89 anys després d’una “malaltia breu”. “Hem perdut un bon company. Estem molt enyorats. Se n’ha anat el dirigent de futbol suec més important a escala internacional”, el lloava Karl-Erik Nilsson, l’actual president de la Federació de Suècia.
L’anècdota de la final del Camp Nou
Una de les anècdotes més famoses de Lennart Johansson com a president de la UEFA va tenir lloc al Camp Nou, a la final de la Champions del 1999 entre el Manchester United i el Bayern Munic. El president, que havia de baixar a la gespa a donar la copa, va deixar el seu lloc a la llotja al minut 90, convençut que el 0-1 seria el resultat final. Poc es pensava que Sheringham i Solskjær capgirarien el marcador. “Quan vaig arribar a la gespa estava confós. Els guanyadors ploraven i els perdedors aplaudien...”, recordava Johansson, que tenia a les mans una Champions guarnida amb els colors del Bayern i que van haver de canviar a corre-cuita.
