Mor el productor musical Philip Spector, que va revolucionar el so de la música pop
El músic complia condemna a la presó per l'assassinat de l'actriu Lana Clarkson
BarcelonaHarvey Philip Spector (Nova York, 1939), el músic i productor que va revolucionar el so de la música al gravar múltiples pistes d’acompanyament, en el que es va conèixer com a mur de so, va morir dissabte a la matinada a l’edat de 81 anys. Spector estava complint condemna des del 2009 per l’assassinat de l'actriu Lana Clarkson, que va aparèixer morta amb un tret a la boca a la mansió del productor musical. Segons s’ha pogut saber, al músic li havien diagnosticat covid-19 al novembre.
La tècnica de Spector va tenir una gran influència en molts músics, com The Beach Boys, Tina Turner o els Beatles, que van demanar la seva col·laboració per gravar Let it be. El músic va conèixer l'èxit des de molt jove. Quan encara era un adolescent, va vendre més d'un milió de discos de la primera cançó que va gravar amb un grup, els Teddy Bears, conjunt que va formar amb amics de l'escola: To know him is to love him. Molt aviat, el músic es va convertir en un magnat d'èxit. Fins i tot Tom Wolfe, el 1965, li va dedicar un dels capítols d'El coqueto aerodinámico rocanrol color caramelo de ron (Tusquets Edicions).
El rei Mides de la música
Wolfe el descrivia com un magnat adolescent. A finals del 1961, Spector va crear amb dos socis la discogràfica Philles Records i va produir la música de The Ducanes, The Creations i The Crystals. Un any després va comprar totes les accions als seus socis i es va convertir en l'únic propietari de la discogràfica. Ell tot sol feia tot el procés d'elaboració del disc, a excepció de l'estampació i la distribució.
Va produir algunes de les cançons més conegudes de les Ronettes, com Be my baby i Walking under the rain. Per als Righteous Brothers va llançar Unchained melody i You've lost that lovin feeling, que es va convertir en la cançó més reproduïda al segle XX a la ràdio i la televisió, segons BMI.
Però el que va marcar un abans i un després va ser el mur de so. "Els registres es construeixen com una òpera de Wagner", va dir Spector al The Evening Standard de Londres el 1964. "És a la ment, ho vaig somiar. És com pel·lícules d’art". El mur de so va influir profundament en una gran quantitat de productors i grups de rock, des dels Beach Boys fins a Bruce Springsteen.
“Ell ho era tot", va dir Brian Wilson, dels Beach Boys, al documental Endless harmony: The Beach Boys story. John Lennon també l'admirava i el considerava el millor productor de la història. Però en algun moment tot plegat es va truncar. Spector havia nascut al Bronx, era fill d'una parella de jueus ucraïnesos i el seu pare es va suïcidar el 1949. Quan els Beatles es van separar, Spector es va convertir en el productor de Lennon i George Harrison. Va produir també Leonard Cohen el 1978 i Ramones el 1980. Però els seus fantasmes van començar a aflorar i els últims anys bàsicament es va dedicar a gestionar el seu patrimoni musical.
Una nit del 1994 es va emportar Lana Clarkson a casa seva. Quan van trobar el cadàver de l'actriu, ell va dir que s'havia suïcidat, però no va convèncer la policia ni el tribunal i el van condemnar a 19 anys de presó. A la presó va ser diagnosticat de covid-19 a finals de novembre i el 31 de desembre va ser traslladat a l'hospital de San Joaquin de Califòrnia, on finalment va morir.
