Primers signes de distensió entre Rússia i Ucraïna

BarcelonaLes converses per intentar pactar un alto el foc entre Rússia i Ucraïna comencen a donar algun fruit. Aquest dimarts s'ha celebrat a Istanbul la quarta trobada entre la delegació russa i la ucraïnesa i ha acabat amb un anunci important: Rússia ha assegurat que reduirà "dràsticament" l'activitat militar a Kíiv i a Txerníhiv, al nord d'Ucraïna, per crear condicions per al diàleg. La notícia l'ha donat el viceministre de Defensa rus, Aleksandr Fomin, i suposa el primer signe d'acostament des que va començar la guerra. Fomin ha argumentat que l'objectiu era "incrementar la confiança mútua i crear les condicions per a futures negociacions i arribar a l'objectiu final de signar un acord de pau amb Ucraïna".

Amb tot, el cap de la delegació russa en les converses de pau, Vladímir Medinski, ha subratllat que això no significava un alto el foc. En una entrevista a l'agència russa Tass ha matisat: "No és un alto el foc, però és la nostra aspiració, arribar a poc a poc a una desescalada del conflicte almenys en aquests fronts". El portaveu rus ha qualificat les converses d'Istanbul de "constructives" i per primera vegada ha fet referència a la possibilitat d'un "tractat", tot i que ja ha avançat que "no serà senzill".

Moscou no ha fet referència a altres zones d'Ucraïna que continuen patint bombardejos constants, com Mariúpol, Khàrkiv i Mikolaiv, on aquest dimarts hi ha hagut almenys set morts per un atac amb míssils en un edifici governamental. Alguns analistes, de fet, han assenyalat que la promesa de Rússia de reduir els atacs se centra només en les àrees on ha anat perdent terreny. L'exèrcit ucraïnès ha constatat en el seu comunicat de cada matí avenços en alguns contraatacs en diverses direccions que han obligat les tropes russes a recular al voltant de la capital.

El president rus, Vladímir Putin, ha reconegut "avenços" en les negociacions en una conversa amb el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, tot i que s'ha mantingut inflexible sobre la seva voluntat de continuar amb l'ofensiva a l'est d'Ucraïna. Segons ha indicat l'Elisi, Putin ha assegurat que no està disposat a renunciar als seus objectius militars al país, en particular a Mariúpol, i s'ha negat a aixecar el setge a aquesta ciutat.

Acord multilateral per acceptar la neutralitat

Els negociadors ucraïnesos han ofert oficialment a Rússia un compromís de neutralitat permanent, cosa que significa que no s'uniria a cap aliança militar ni acolliria bases militars estrangeres, com també mantenir-se com un país lliure d'armes nuclears. Com a condició, Moscou hauria d'acceptar un nou sistema de garanties de seguretat i Ucraïna vol que deu països facin de garants.

"Volem un mecanisme internacional que funcioni, semblant a l'article 5 de l'OTAN", ha dit el cap de la delegació ucraïnesa, David Arahamia, que ha indicat que l'haurien de signar els països que formen el Consell de Seguretat de l'ONU (el Regne Unit, la Xina, Rússia, els Estats Units i França), així com Turquia, Alemanya, el Canadà, Polònia i Israel. La idea és que, en cas d'una agressió contra Ucraïna, Kíiv podria exigir consultes en tres dies i si no es resolgués la qüestió a través de la diplomàcia, tindria dret a assistència militar, inclosa la declaració d'una zona d'exclusió aèria. A més, l'acord no exclouria de cap manera que Ucraïna s'integri a la Unió Europea.

La península de Crimea –annexionada per Rússia el 2014– i els territoris del Donbass controlats per les forces russes quedarien fora de l'acord. Segons ha afirmat el negociador Mikhaïlo Podoliak, la proposta "no preveu que Ucraïna utilitzi la força per alliberar aquests territoris". La intenció de Kíiv és donar-se un termini de quinze anys per negociar amb Rússia l'estatus d'aquestes zones.

Les d'avui són les propostes més concretes que Ucraïna ha anunciat públicament fins ara. El portaveu de la delegació ucraïnesa ha insistit que abans de firmar cap acord hi ha d'haver una "pau total" a tot el país i que, en tot cas, després s'hauria de ratificar en un referèndum. El cap dels negociadors russos ha assegurat que traslladaria l'oferta ucraïnesa a Putin, i ha dit que una reunió entre el president rus i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, només seria possible si els ministres d'Exteriors accepten primer l'acord. Fins ara, la reunió al més alt nivell que hi ha hagut des que va començar l'ocupació russa d'Ucraïna, el 24 de febrer, va ser el 10 de març, també a Turquia, entre el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el seu homòleg ucraïnès, Dimitró Kuleba.

Gairebé 4 milions de refugiats

Mentrestant, la xifra d'ucraïnesos que es veuen forçats a fugir del país no para d'augmentar. Segons l'últim balanç de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), més de 3,9 milions de persones ja han sortit d'Ucraïna des que va començar la invasió.

I es mantenen també les dificultats per evacuar la població de les ciutats més castigades. Al matí, la vice primera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk ha confiat que es podrien obrir tres corredors humanitaris, tot i que ha tornat a quedar-ne fora Mariúpol, al sud-est, on la sortida de civils només es pot fer amb cotxes privats.