‘El Mundo’ i l’embalsamament d’Albert Rivera
Diu 'El Mundo' que Albert Rivera és “un polític mort, però un home ressuscitat”. Però, en l’entrevista de portada de diumenge que li dediquen, més que fer-lo alçar d’entre els difunts s’apliquen a momificar-lo perquè faci goig en el panteó de la història. Començant per les fotos: l’exlíder taronja apareix ara en contrastadíssim blanc i negre, com si hagués de penjar -entre Grecos i Velázquez- en una galeria. Del Prado, of course.
On són els pecats de Rivera, en aquest perfil que li fan? Desapareguts amb les successives passades del pinzell (o de brotxa, en alguns casos). El venen com un “outsider ”, tot i que acaba de fitxar per un bufet d’advocats que fins i tot l’ha incorporat al nom: tota una fita per a algú que, com a advocat, amb prou feines suma un parell d’anys a l’assessoria jurídica de La Caixa. Al capdavall, la modèstia mai va ser un dels seus trets distintius. Esmenta quatre motius de la defenestració electoral que va patir, i tots quatre són factors externs, que més aviat l’exculpen. Ara bé, si hi ha un lloc on es nota la voluntat embalsamadora d’ El Mundo és en el titular. “La política és una baralla de guinyols”, diu qui precisament va ser acusat de putxinel·li de l’Íbex-35. Però és que la cita, a dins de la peça, és: “Entre tots -jo el primer- hem convertit equivocadament la política en entreteniment, una baralla de guinyols”. Al tímid mea culpa que li deixen entonar a l’última columna de les quatre pàgines que li dediquen li canvien la primera persona per una tercera, per tal d’aïllar-lo de l’equació. No feia prou efígie, esclar.
En un dels passatges, Rivera arriba a dir que el 80% dels mitjans li compren el discurs a Sánchez (i, per tant, no a ell). Jo faig càlculs francament diferents, però una cosa és clara: El Mundo forma part d’aquest selecte 20% que encara ara, després de mort -per dir-ho en els seus termes- li fa la gara-gara.
