El Museu del Born: una àgora o un malson?

Sóc veí del Born i ho dic amb orgull. No podria viure en cap altre lloc de Barcelona, em sento enamorat d'aquestes pedres i d'aquests carrers, que em recorden una Venexia (s'escriu així) sense aigua (alguna oloreta també s'hi sent). Si em seguiu una mica (no a peu, sisplau), ja sabeu que el turisme representa per a mi una plaga de la societat que no ha entrat a la Bíblia per falta d'espai. No crec, fins i tot, que sigui un preuat recurs econòmic perquè la suma dels costos que provoca i la destrucció no creativa d'altres tipus de negoci, que no poden prosperar a causa d'aquest persistent paràsit, és més gran que els seus beneficis.

He patit i pateixo pels tancament de botigues, obertures de negocis de records sense llicència, terrasses, discoteques clandestines, lateros que són una llauna... Estic, doncs, totalment d'acord amb els veïns que estan preocupats per la despersonalització del barri, encara que, també ho podem dir, el Born resisteix millor que zones del Gòtic on, quan hi vaig, procuro emportar-me etiquetes de Cola Cao per veure si em fan descomptes com a Port Aventura.

D'altra banda, les crítiques d'aquests últims dies, coincidint amb l'obertura del nou museu que acull les ruïnes de l'antiga Barcelona i la remodelació de la plaça al voltant, em provoquen una certa perplexitat. Pensem-hi: què té a veure un museu com aquest, gens mediàtic, a diferència del Picasso (per passar pel carrer Montcada es necessita prendre Primperan), amb el turisme de masses? Com pot ser assimilat a aquesta plaga un espai cultural, educatiu i prepositiu, que estima la ciutat?

Si miro, a més a més, la proposta del col·lectiu que està al darrere de la mobilització (tenen pàgina a YouTube, 196 visites en tres anys, quatre meves), veig que el seu projecte era molt més susceptible de contaminació turística, amb espais per a concerts i manifestacions de tot tipus. Si volíem preservar la tranquil·litat dels veïns, paradoxalment, el millor era deixar-lo com era, una veritable barrera difícil de superar que tancava les masses a l'altra banda de la plaça Comercial, però esclar, això hauria estat impossible.

Comparem ara el que s'ha fet arreu, amb altres mercats generals en grans ciutats europees com Londres, París i Madrid. Comencem. Les Halles? Una veritable patata (amb contribució de Bofill) que mereix ser enderrocada. Covent Garden? Maco, però defugit pels londoners , ple de músics de carrer, gent de festa, terrasses i soroll, exactament això que rebutgem al Born. El mercat de San Miguel? Segurament el model més desitjat pels comerciants del barri que no viuen aquí. Hauria creat molt problemes de convivència amb el veïnat i hauria acabat sent un mercat de luxe per a turistes.

Falta d'aparcaments. Hi estic d'acord, però la realitat és que (ho podem veure a Google Earth) no n'hi havia gaires més. Què passa, doncs? Si malpensar és un pecat, però, a vegades, l'encertes (Andreotti dixit ), podem arribar a pensar que part d'aquest rebombori és fonamentalment d'origen ideològic. Analitzant, efectivament, les pancartes veiem que fan servir arguments típics: corrupció dels polítics, dignitat, dimissions. N'hi havia una que fins i tot comparava el Valle de los Caídos amb aquest museu, que, que jo sàpiga, no ha fet cap mort entre els obrers que, admirablement, l'han construït amb la suor de cada dia. És el mateix estil dels que titllen els catalans de nazis, no us sembla? I als que lamenten que s'hagi abandonat el projecte de la biblioteca, els podem dir que es farà en un altre lloc, a diferència del que hauria passat amb el museu si s'hagués obert la primera. Retard de les obres? Recordem que la ministra Sinde va afirmar solemnement que la biblioteca hauria obert les portes el 2015. I tots contents.

Hi ha veïns legítimament preocupats, com jo mateix, per la seva qualitat de vida, però això no té res a veure amb aquest museu. A més a més, el Born CC és, segurament, la millor solució per crear un espai de convivència que no sigui la que neix al voltant d'unes birres o uns cubates. Al barri necessitem la presència de gent normal, famílies, nens, avis, exactament el tipus de públic que ha visitat les instal·lacions aquests dies.

Ara tot depèn de la manera com l'Ajuntament concebi els voltants del museu. Si comencem a tenir un fotimer de terrasses i a reproduir l'ambient de la plaça de Santa Maria del Mar o del passeig del Born, on ja no hi viu ningú i qui ho fa lloga el pis a guiris, les nostres campanes tocaran un renovat via fora i els veïns formarem una nova Coronela, aquesta vegada no en contra dels Borbons.