El frenesí literari I polític de Pablo Picasso

BarcelonaPablo Picasso va ser el pintor més important del segle XX, i en els últims anys els estudiosos de la seva obra han aprofundit en altres aspectes de la seva trajectòria menys explorats. Després de l’exposició Picasso, la mirada del fotògraf,el Museu Picasso de Barcelona es capbussa a partir de demà en el Picasso més poètic amb dues exposicions complementàries: Pablo Picasso, Paul Éluard. Una amistat sublim i Picasso poeta. “La tardor serà poètica o no serà!”, exclama el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, evocant una frase cèlebre sobre la bellesa que va pronunciar la patum dels surrealistes, André Breton.

Sobretot amb Pablo Picasso, Paul Éluard. Una amistat sublim, Guigon torna a demostrar que es poden fer exposicions molt sucoses en què els documents tenen un paper tan destacat com les obres d’art exposades. En aquest cas es tracta d’innombrables manuscrits i cartes de l’artista malagueny i de Paul Éluard, considerat un dels grans poetes del segle XX. A més, la mostra, que és la primera monogràfica sobre la relació entre els dos artistes, inclou alguns dels Picassos que van ser propietat d’Éluard, com el collage Bust de dona amb brusa groga, actualment de la col·lecció Suñol, i altres obres del malagueny del seu museu de París, que precisament a la primavera acollirà Picasso poeta. “Malgrat que Picasso i Éluard es van conèixer a començaments dels anys 20, no és fins al 1935 que la seva amistat es torna realment molt estreta, gairebé íntima, i la seva col·laboració es fa tan forta que és enriquidora per a tots dos”, afirma Malén Gual, conservadora de la col·lecció del Museu Picasso i comissària de l’exposició juntament amb Guigon.

“El gener del 1936 va ser important per a tots dos, perquè Éluard li va presentar Dora Maar, que està molt ben representada a l’exposició. Però no només és important perquè Dora Maar fos la parella de Picasso, sinó perquè ella i Éluard van ser dues de les persones que més van influir en el posicionament polític de Picasso contra el feixisme i a favor del bàndol republicà”, explica la comissària. Éluard també influir en el fet que Picasso s’afiliés al Partit Comunista francès el 1944.

Un dels testimonis més emotius de l’exposició són els retrats que Picasso va fer a Éluard, entre els quals hi ha el primer. “Picasso va fer el primer retrat d’Éluard el 8 de gener del 1936. L’hi va regalar, i Éluard el va portar a Barcelona quan va fer una sèrie de conferències sobre l’exposició de Picasso que van organitzar els Amics de l’Art Nou (Adlan) i van ser publicades al diari La Publicitat”, diu Gual. També és colpidora una litografia d’un colom que Picasso va dedicar a Éluard quan va saber la notícia de la seva mort el 18 de novembre del 1952, i encara ho és més si és té en compte que un any abans el malagueny havia sigut el padrí de noces del seu amic i li havia regalat una ceràmica que també està exposada.

Art i amistat entres dues guerres

La relació de Picasso i Éluard durant la Guerra Civil va ser important: després del setge de Madrid, el poeta va escriure el seu primer poema de compromís polític, titulat Novembre 1936, que Picasso va confessar que va ser cabdal a l’hora de realitzar, pocs mesos després, els gravats de Somni i mentida de Franco. El joc entre la poesia i les arts plàstiques i entre els dos artistes no es va acabar aquí, perquè Éluard va explicar que Somni i mentida de Franco havia sigut una influència a l’hora d’escriure La victòria de Guernica mentre Picasso estava pintant el seu quadre emblemàtic. “El pintor i el poeta s’enriqueixen mútuament”, subratlla la comissària, que ha pogut comptar amb documents d’Éluard del museu d’art i història que porta el nom del poeta a Saint-Denis.

Potser per apaivagar l’alt voltatge artístic i polític del recorregut, els comissaris també s’endinsen en l’estiueig de Picasso i Dora Maar i Éluard i la seva companya Nusch, que va succeir Gala Dalí en la seva vida, al sud de França els anys 1937 i 1938. “Són com un descans, un moment hedonista i sensual”, diu Gual. Mentre que el malagueny va fer molts retrats de Dora Maar i Nusch Éluard, el poeta va escriure el poema dedicat a Dora Maar Identitats. La col·laboració entre ells dos va continuar després de la Segona Guerra Mundial, i la mostra inclou el primer manuscrit del poema Llibertat, del qual el Museu Picasso ha organitzat una lectura durant 12 hores el 16 de novembre, i el manuscrit del mateix poema que va donar al malagueny.

La intimitat literària de Picasso

Si Pablo Picasso, Paul Éluard. Una amistat sublim mostra el vessant més públic de la relació del malagueny amb la literatura, l’exposició Picasso poeta és de caràcter més intimista. “La poesia és la matriu de la seva creació”, afirma Marie-Laure Bernadac, una antiga conservadora del Museu Picasso de París i comissària de l’exposició juntament amb la professora Androula Michael i la conservadora del Museu Picasso, Claustre Rafart. “Picasso adorava l’escriptura des de jove, és com un diari íntim. La seva escriptura deu molt al surrealisme i és un homenatge a la cal·ligrafia”, subratlla Bernadac.

Picasso va començar a escriure “de manera frenètica i obsessiva” el 1935, quan va patir una crisi molt forta arran del seu divorci d’Olga Khokhlova. Va començar a fer-ho en castellà, però ben aviat va adoptar el francès com a llengua literària. “Sempre va fer servir termes poètics per parlar de les obres d’art, com que les línies rimaven, i l’escriptura reflecteix com va pensar profundament la relació entre el que és visible i el que és llegible. L’escriptura no va ser circumstancial sinó una activitat central en la seva obra”, diu Michael.

El catàleg de Picasso poeta, que beu del títol d’un article homònim que André Breton va publicar el 1936 a la revista Cahiers d’art, té la particularitat que és un Abecedari que recull tots els aspectes del Picasso poètic, que van des del mateix Breton fins als colors, la cuina, les corrides, l’erotisme, el flamenc, Góngora, la guerra, altres autors com Raymond Queneau i Pierre Reverdy, l’escatologia, el somni i els toros. Tots es poden datar, en termes generals, entre el diari que el malagueny va crear per comunicar-se amb la seva família quan tenia 12 anys, titulat Azul y blanco, i una obra tardana com el llibre il·lustrat El entierro del conde Orgaz.

“El Picasso de la paraula, l’escriptura i la poesia neix en els períodes de formació de l’artista”, diu Claustre Rafart. Precisament molts dels dibuixos de joventut conservats al museu tenen unes inscripcions que Rafart reclama mirar amb uns altres ulls i considerar-los, alguns, “conats d’escriptura i d’experimentació amb la llengua”. “Picasso estimava l’escriptura i a l’exposició es pot veure com obria la seva ànima amb plenitud”, conclou la conservadora. Pablo Picasso, Paul Éluard. Una amistat sublim estarà oberta fins a l’1 de març del 2020, i Picasso poeta,fins al 15 de març.