Museus i llibreries, últims refugis oberts de la cultura

BarcelonaLes cues per accedir als supermercats i farmàcies que es van poder veure –i patir– en molts punts de Barcelona durant gran part de dissabte no es van repetir als museus de la ciutat. Equipaments com el Macba i el CCCB van obrir les portes sense aglomeracions. “Tot i així, va entrant gent tot el dia, és un degoteig constant”, deien a l’entrada de l’exposició de William Kentridge a última hora del matí, quan la mort de Sean Connery començava a escampar-se com la gran notícia cultural del dia.

Barcelona es preparava per a la tercera jornada de protestes al vespre del sector de les arts escèniques i del cinema, ferit de mort pel nou tancament de sales. “Som en un moment delicat, en què hem de fer equilibris per mantenir l’optimisme –deia una visitant del CCCB, envoltada de les parets negres i les imatges inquietants de la mostra El que no està dibuixat, de Kentridge–. He vingut per vincles personals amb Sud-àfrica i per demostrar que la cultura és segura”. Compromís i gust per l’art eren els dos motius més repetits pels visitants de les exposicions de fotografia a La Virreina, la mostra Un segle breu –selecció de la col·lecció del Macba– i Acció, repassada a l’art performàtic durant la dècada dels 90 on el sentit de l’humor de Carles Hac Mor i el cos de Marcel·lí Antúnez, sacsejat per la mecatrònica, feien riure un grup de joves vestits com si sortissin de Blade runner.

“Ara que ens hem quedat temporalment sense teatre ni cinema, només ens queda l’art –explicava una professora d’institut–. Venia a veure la nova exposició de Fina Miralles, però encara l’estan muntant”. Soc totes les que he sigut s’ha d’inaugurar, si el covid ho permet, el 5 de novembre. Una parella de l’Eixample repetia visita al Macba després de venir-hi diumenge passat. “Hem vingut sense pressa –deien–. Una sala de museus és un refugi del món, ara mateix”. Tot i l’afluència esglaonada de visitants, costava no veure restes de la negativitat actual en els traços expressionistes de Basquiat o en les cortines grises que envolten la instal·lació de Juan Muñoz. Museus i llibreries continuen oberts, sí: però fins quan?

Resistència i indignació

“Llegir no transmet covid”, havien escrit els propietaris de la llibreria Obaga en una gran pissarra blanca a l’entrada del local. Atemorits per un possible tancament la setmana que ve, molts lectors van omplir llibreries cèntriques com Laie i La Central. N’hi havia que fullejaven la poesia completa de Federico García Lorca. D’altres buscaven títols connectats amb el present, com el catàleg de Distopia o la nova novel·la breu de Don DeLillo, El silencio. La selecció de llibres de terror de La Central estava molt menys concorreguda que la dedicada a “creativitat etílica”. Un gestor cultural acabava de comprar Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin, i una professora de dansa a l’atur es quedava els contes complets de Dorothy Parker. Entre els visitants de la llibreria hi havia la filòsofa Marina Garcés, carregada amb mitja dotzena de llibres, entre els quals hi havia Exhalació, de Ted Chiang. “Venim del CCCB –deia–. Continuar fent el circuit cultural és la nostra manera de resistir”.

Al vespre, places i carrers de diversos municipis catalans –Badalona, Granollers, Banyoles, Girona i Tarragona– es van omplir de manifestants en contra del tancament cultural. També Barcelona, que va convocar la protesta als Jardinets de Gràcia i va acabar baixant per un dels passeigs més luxosos de la ciutat, que cada vegada recorda més la fantasmagoria del confinament. “La cultura és llibertat i és vida: no ens mateu”, es podia llegir en una de les moltes pancartes. El desànim es torna a apoderar del sector cultural, acompanyat, ara, de la indignació.