Música de Beethoven per a una selecció

Cap d’esportsStanislav Txertxéssov, l’actual seleccionador de Rússia, ja duia bigoti el 1992. I també tenia la mateixa cara de pocs amics que té ara, però aquell any se li va escapar una mitja rialla quan en una sala d’un hotel de Moscou li van explicar que li tocaria quadrar-se militarment quan sentís la novena simfonia de Beethoven. Llavors Txertxéssov era porter de futbol. I bastant bo, tot i que mai jugava de titular a la selecció soviètica, ja que al davant hi tenia Rinat Dassàiev. Però el 1992 Dassàiev, que, aprofitant la caiguda de la Unió Soviètica havia fitxat pel Sevilla, ja era massa veterà i no continuava a la selecció. Txertxéssov tenia una gran oportunitat per ser titular. El problema era que no tenia selecció. Amb la caiguda de l’URSS, també havia desaparegut la seva selecció.

El 1992, a la seu de la Federació de Futbol de la Unió Soviètica, els obrers treien l’escut amb la falç i el martell, però no tenien res per posar en lloc seu. L’URSS s’havia classificat per jugar l’Eurocopa d’aquell estiu a Suècia en un grup en què també hi havia els italians. Havia tingut una fase de classificació complicada. El primer partit, un triomf sobre Noruega a l’estadi Lenin de Moscou, es va jugar el 12 de setembre del 1990; l’últim, un triomf per 0-3 a Xipre, el 13 de novembre del 1991. És a dir, just els mesos en què el món estava canviant i l’URSS s’anava desfent. El 8 de desembre del 1991, pocs dies després de l’últim gol soviètic, obra d’Andrei Kantxelskis, els líders de les repúbliques russa, ucraïnesa i bielorussa van signar els Acords de Belaveja, que declaraven la dissolució de la Unió Soviètica, que seria substituïda per la Comunitat d’Estats Independents. Acabava una època i l’últim gol l’havia marcat precisament un home, Kantxelskis, que de debò era fill de la Unió Soviètica: jugava a Moscou, però els seus pares eren lituans i havia nascut a Ucraïna. L’11 de gener del 1992, doncs, tocava decidir com es jugaria l’Eurocopa. I sense l’URSS, tocava crear una federació per a aquesta CEI, entitat a la qual no es van sumar ni Lituània, ni Letònia, ni Estònia, ja independents. La CEI era la suma de 13 de les 15 repúbliques soviètiques. I com que ja es barallaven entre elles, per evitar ferir sensibilitats es va optar per fer sonar com a himne la novena simfonia de Beethoven, cosa que va deixar els futbolistes fora de joc.

La selecció de la CEI debutaria, amb Txertxéssov a la porteria, fent una gira per Mèxic i l’Amèrica Central per preparar la fase final del torneig, en què empataria amb els campions del món, Alemanya, i amb els vigents campions d’Europa, Holanda, però perdria l’últim partit de manera sorprenent amb Escòcia. Però Txertxéssov ja havia perdut la titularitat en benefici de Dmitri Kharine. La selecció va jugar tot just tres partits oficials el 1992, en què els equips de la CEI també van participar als Jocs Olímpics d’Estiu, a Barcelona, i els d’Hivern, a Albertville, on Beethoven va sonar quan l’equip va guanyar l’or en la competició d’hoquei sobre gel. Abans de finals d’any, la CEI va deixar de competir en l’àmbit esportiu i les diferents federacions dels nous estats que anaven naixent van ser reconegudes. Txertxéssov, per cert, va poder ser titular en més de 25 partits amb la selecció russa, tot i admetre que ell preferia l’himne soviètic.