La 'dama de negre' i els diners dels helicòpters

MadridEl 2011 i el 2012, les missions de la troica (l'FMI, el BCE i la Comissió Europea) als països "malgastadors de diners en dones i copes" –concepte encunyat per Jeroen Dijsselbloem, el socialdemòcrata holandès que llavors presidia l'Eurogrup– s'hi estaven uns dies per supervisar com si fossin comissaris el compliment de les condicions assumides en els famosos memorandums of undestanding –MoU–, la signatura dels quals era prerequisit per rebre préstecs d'institucions europees. I els enviats de la troica eren coneguts amb el sobrenom dels homes de negre.

Espanya va signar a mitjans de juliol del 2012 un MoU per rebre 100.000 milions d'euros en un vestit a mida de 32 condicions per salvar el sistema financer, havent-se de sotmetre a la visita dels homes de negre cada tres mesos, a part de donar a la troica accés sense restriccions a tota la informació del sistema financer i fiscal.

I encara que el coronavirus ha fet saltar pels aires l'armilla de força –el Pacte d'Estabilitat aprovat durant la crisi sobirana de l'euro el 2010-2012–, el xip de l'estabilitat pressupostària i el control ferri de la despesa pública segueix actiu en una part del govern. El xip segueix a la ment i a les receptes de la ministra d'Afers Econòmics i vicepresidenta tercera del govern, i el xip també funciona, pel que fa a la seva matèria, la pressupostària, per a la ministra d'Hisenda i portaveu, María Jesús Montero.

Nadia Calviño, com a dama de negre, va aconseguir erradicar la idea d'una moratòria de lloguers, que havia estudiat inicialment el ministre de Transports, José Luis Ábalos, en el seu projecte d'ajudes al lloguer social, però no ha aconseguit carregar-se, o com a mínim endarrerir, el projecte d'ingrés mínim vital (IMV). O, almenys, això sembla.

"Venen els helicòpters" és el títol d'un article de l'economista Willem Buiter, execonomista en cap de Citicorp, en el qual descriu el nou sistema: els bancs centrals hauran de finançar a través de la compra de deute públic les emissions dels governs, que, al seu torn, les necessitaran per finançar els estímuls fiscals sota la forma de rebaixes d'impostos i augments de la despesa pública. Als Estats Units, al Japó i a l'eurozona són la Reserva Federal, el Banc del Japó i el Banc Central Europeu els que assumeixen el paper dels "helicòpters dels diners".

En aquest context, mesures com l'IMV ajuden els que estan pràcticament marginats del mercat laboral i permeten esmorteir, si no aturar, la caiguda del consum, que forma part del xoc de demanda conseqüència del xoc d'oferta (cessament de la major part de les activitats econòmiques).

La catàstrofe que s'acosta a l'economia, així mateix, ha provocat una fissura transitòria i puntual en el front de la vicepresidenta tercera, a compte de l'IMV. Perquè un macroeconomista com José Luis Escrivá, el titular del ministeri d'Inclusió i de Seguretat Social, ha estudiat la seva utilitat per frenar la caiguda de la demanda, i s'ha mostrat procliu a implementar-lo al mes de maig.

Aquesta data és el resultat d'un acord entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias.