Prohibit odiar l'odi

A Espanya ha començat una nova legislatura democràtica. Amb l’extrema dreta i els presos polítics al Congrés. I al Senat. La democràcia és una sorpresa contínua. Jo crec que o bé li manquen accepcions, o bé necessita un nom nou que la defineixi amb més precisió. Encara que les paraules sempre es presten a interpretacions múltiples. Com els éssers humans, que són força variats i fan diferents papers. En fi, confio que algú m’entengui. Confio, en general. Me’n dona motius la democràcia. Per això diumenge tornarem a votar en unes eleccions on es presenten presos i exiliats. Que no falti de res. Ni urnes per votar els que no volen més vots. La llibertat també és un dret extraordinàriament mal repartit.

La Fiscalia General de l'Estat, amb María José Segarra al capdavant, ha fet córrer una circular per informar tots els fiscals d'Espanya que el delicte d’odi té com a objectiu protegir els “col·lectius desafavorits”. Així de seguida, si pensem en “col·lectius desafavorits”, ens venen unes quantes imatges al cap, que no vull posar com a exemple per no desafavorir ningú. Però molt difícilment pensaríem en les persones d’ideologia nazi, que és l’exemple que posa, literalment, la Fiscalia General per definir un “col·lectiu desafavorit”. Per si no ha quedat clar: “Una agressió a una persona d’ideologia nazi, o la incitació a l’odi cap a aquest col·lectiu, pot ser inclosa en aquest tipus de delicte”, conclou la Fiscalia General. Per un moment no he sabut si llançar-me pel tobogan d’Estepona o anar a un míting de Manuel Valls. Una persona d’ideologia nazi és un delicte d’odi amb potes. Però segons la Fiscalia és delicte d’odi odiar un delicte d’odi. No sé en quin moment vaig pensar que les lletres eren més fàcils que les ciències. La vida és un riu d’alliçonament constant. I la transparència de les institucions és envejable. Expliquen amb claredat la impunitat de què gaudeix el feixisme. Cadascú té dret a pensar el que vulgui, i si el seu objectiu a la vida és exterminar persones en camps de concentració i rapar-se un cap on no s’hi posaria cap poll amb criteri, endavant! Té tot el nostre suport! I si vostè vol gratar amb les ungles les cunetes del país per trobar-hi els ossos de no sé quin parent oblidat, pensi que l’únic suport que trobarà és el de les seves ungles! Que ja ho diuen els toreros que el toro no pateix!

Com que hi ha “amiant” a tot arreu, cada dia sento la paraula 'amiant' i penso en tots els anys que hem viscut intoxicats per aquesta fibra sense qüestionar-nos res més que la lletjor innata dels sostres d’uralita. Si la Fiscalia m’ho permet, jo els odio profundament, els sostres d’uralita. Però hi hem viscut amb la naturalitat de qui té un paisatge profundament assimilat. En el conformisme de la funció que fan, no de la funció que perjudica. Encara que embrutin qualsevol lloc o qualsevol persona, per dins i per fora. Cada vegada que han de treure el maleït amiant és com preparar un festival de terror. Però ara ja sabem que l’amiant no ens convé i ens el volem treure de sobre. Per difícil que sigui. Si t’has d’intoxicar al llarg de la vida, sempre és millor de bellesa. Per exemple, és molt més agradable respirar els boscos nevats del Pirineu que empassar-te una trobada de persones d’ideologia nazi a la plaça del poble. Ningú no discuteix els perjudicis que causa l’amiant, però hi ha qui discuteix que els nazis causin perjudicis, per això els protegeix. Es tracta de protegir l’odi i de mantenir el sostre d’uralita. Perquè, com ens han repetit tantes vegades, els nazis som nosaltres.