Rodrigo Rato té raó
PeriodistaLes dones de Hollywood s’han vestit de negre i una dona negra ha cridat la primera gran frase mainstream de l’any. “El seu temps s’ha acabat”. Oprah Winfrey, de qui diuen que ja ha començat la carrera per la presidència dels EUA, ha posat en paraules el que fa girar tan bé la maquinària del show business ianqui: sentiments, contundència, emoció, èpica. La possibilitat que una dona negra com Oprah faci fora un home blanc com Trump em fa venir moltes ganes de veure la pel·lícula. ¿No la poden estrenar una mica abans? Mentrestant, miro aquest nou dia que surt d’un horitzó també nou en el qual ja no hi ha marxa enrere.
Més a prop, les frases les diuen homes amb corbata no-sé-de-quin-color i són per emmarcar en un femer. Encara que tinguin raó. Com Rodrigo Rato, exvicepresident d’Espanya, exportaveu del PP, exministre, exdirector de l’FMI, exdirector de Bankia, ex, ex, ex i present en supèrbia, arrogància i menyspreu. Rato no podia ser més clar quan, en referència al rescat de Bankia, sense que li tremolés la veu, va marcar-se un: “Un saqueig? No, és el mercat, amic”. Pam. Pam. Pam. Amb el to que ho va dir segurament li esqueia molt més un “estúpid” que un “amic”, però en aquest to hi ha paraules que es poden donar per sinònimes per més que ho negui un diccionari. “És el mercat, imbècil, que sembla que hagis nascut ahir”. Així em ressona a mi. Amb aquella veu que fan els cínics quan et foten una hòstia a la boca amb les sentències que ells saben que no podràs rebatre. Rato, l’innocent, donant lliçons d’economia mentre de les orelles li surten monedes robades d’un vaixell enfonsat per ell mateix. I a mi què m’expliques, és el mercat, enze, el mercaaaat!
Quina mandra tornar a la discussió legal. No era il·legal el que van fer. Però no era ètic, tampoc. I per què no es fan lleis ètiques i acabem amb la discussió? Perquè hi ha el mercat. I per què hi ha gent a la presó que és innocent i gent que és culpable que no hi és? Perquè hi ha la Constitució. I no hi ha ètica. No ho sé. Miro de trobar respostes. Qui fos Oprah i pogués fer un discurs coherent vestida de negre. Han hagut de passar 10 anys perquè Rodrigo Rato aparegués al Congrés a donar explicacions sobre la crisi econòmica que ha devastat Espanya i de la qual ell no se sent responsable en absolut. Naturalment. Haver escoltat l’FMI, que després d’ell va ser dirigit per un depredador sexual anomenat Dominique Strauss-Kahn, exministre francès, exalcalde francès, ex, ex, ex, de present reservat. Aviat farà un any que Rato va ser condemnat a 4 anys de presó per les famoses targetes black (que no tenen res a veure ni amb els vestits negres ni amb Oprah), però l’Audiència Nacional va considerar que la seva conducta “irreprotxable” no exigia mesures cautelars i la seva compareixença ho ha confirmat. La seva conducta ha estat implacable. Perdó, impecable. No se m’acut una defensa del neoliberalisme ferotge més enèrgica que la de Rato. Per al meu gust, li ha faltat mastegar tabac i escopir a terra mentre disparava contra tothom. He vist massa westerns i parlant de Hollywood m’embolico.
Torno a Oprah. O a les paraules de l’actriu Elisabeth Moss recollint el premi per la magnífica The handmaid’s tale, que recordava que ara les dones “som la història i som nosaltres mateixes les que l’escrivim”. S’ha acabat el temps del silenci i dels marges. Som aquí per omplir totes les pàgines que s’han escrit sense nosaltres. S’ha acabat el “Ja saps com funciona la indústria” o “Aquestes coses formen part del sistema”. Rosa Parks no s’aixeca del seient que li pertany. Hi ha un mar enorme que separa la dignitat de l’arrogància. Però és ben fàcil distingir els que són a un costat i a l’altre.
Rodrigo Rato té raó. És el mercat. Què en saps tu, d’economia! És l’essència de les desigualtats i de l’aberració. És el regne dels cínics i els corruptes. És legal. Qui compra ètica en un mercat? També era legal i necessari mantenir-nos callades. El vell temps s’acaba. Una nova funció està a punt de començar.
