La violència contra les dones
Dilluns que ve torna a ser 25 de novembre, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Un dia que passa mentre la violència es queda. No va de números. Una sola dona assassinada sempre és una xifra altíssima. Va de visibilitzar i reclamar solucions reals per a un dels problemes més greus que pateix la humanitat. És terrorisme mundial el que agredeix, viola, segresta i mata les dones pel simple fet de ser-ho. I és el sistema qui protegeix la violència i les desigualtats. Mireu per totes les escletxes i hi trobareu un altre mur per tirar a terra. Però som aquí per enderrocar els bastions que ens condemnen a patir aquesta violència sistemàtica. Per fer-ho ens calen tots els dies de l’any i tota una societat exigent amb els drets de les dones. Activament indignada amb la violència.
Fa dos anys van violar una dona al programa Gran Hermano de Telecinco. Mentre es produïa l’agressió, els responsables del programa no van intervenir. Ella estava inconscient. Per un suposat i cínic respecte per la víctima, no se’n va parlar en públic en aquell moment. Però a ella li van fer veure el vídeo de la violació mentre, al mateix temps, gravaven la seva reacció. Aquests vídeos no es van emetre però es van enregistrar. I hi ha qui els publica. També per un tema d’audiència. Quan l’únic que compta és l’audiència i els diners que genera; quan el fre el controla la cobdícia i el masclisme, qualsevol fet execrable es converteix en un espectacle. El silenci i la manca d’auxili protegeixen l’agressor. Utilitzar la víctima per vendre és repugnant. I massa habitual. En el món que voldríem, el que s’hauria de fer és tancar aquesta cadena i posar ordre a l’abocador. En el món en què vivim, tot és possible. Violar en un programa de televisió i que et deixin fer. Elevar a la categoria màxima el masclisme en totes les seves representacions quotidianes i donar més veu als feixistes, que si pugen és també perquè tenen la complicitat i la difusió de les clavegueres. Qüestionar el feminisme i ridiculitzar-lo perquè es forma part de l’engranatge que no vol perdre els privilegis de l’opressió. I així fins a no sé quines hores de la nit i del dia.
La Manada ha tornat a judici per una altra violació en grup. Aquesta vegada, en lloc dels Sanfermines, eren a les festes de Pozoblanco. També hi ha vídeos. Els que van registrar ells amb els seus telèfons, que van lliurar a la policia. Per vantar-se’n, suposo. L’advocat defensor d’aquests depredadors diu que s’han “vulnerat els drets fonamentals” en l’obtenció d’aquestes imatges. Els drets fonamentals de les dones es vulneren diàriament. El sistema judicial és masclista, les lleis són masclistes, els fonaments sobre els quals encara ens organitzem socialment i políticament, són masclistes. La Manada no va tenir un judici paral·lel. Va ser al carrer on es va fer justícia. Perquè estem indignades amb aquestes sentències que prometen llarga vida als violadors. Perquè segons la sentència de la Manada de Manresa, la violació a una noia de 14 anys es considera abús sexual. Perquè, com que la noia estava inconscient, no va caldre utilitzar la violència per violar-la. Vivim en un món que nega que una violació sigui un acte de violència. Vivim en un món terrible on cada setmana es pot escriure el mateix article amb diferents víctimes.
El 25 de novembre ens manifestarem. Perquè a les dones ens insulten, ens agredeixen, ens prostitueixen, ens compren, ens violen, ens segresten, ens maten. Tenim milions de motius per desesperar-nos. Però no ho fem perquè ens tenim a nosaltres. L’endemà. I l’altre.