El feminisme no està en venda

No ens deixen estar ni de ressaca. Després del 8-M tres dones són assassinades i ja són tres casos més de la violència masclista que cridàvem pels carrers i que neguen bàrbars ignorants a peu o en bus. El ridícul de la classe política ridícula apropiant-se del feminisme amb discursos fets per homes i un cor de dones acompanyant-los en silenci és vergonyós. Ho són també, a més d’indignants, les declaracions lamentables del candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona, Josep Bou, en què diu que les dones són més simpàtiques que els homes. La campanya s’omple de tòpics vomitius a veure què arrepleguen en un menyspreu manifest contra unes reivindicacions legítimes i necessàries. Mirar els assassinats de les dones de cara i exercir l’empatia escassa que els queda a tota aquesta gent hauria de ser obligat per llei. Però les lleis d’aquest regne són tan pobres com les seves mirades. En una altra banda, n’hi ha que es posen les mans al cap perquè les dones protesten en castellà a Catalunya i mentrestant ho aprofiten per desviar la mirada. Així el masclisme sempre es manté al punt i resulta tan inqüestionable com el patriotisme. És pràctic tenir sempre algú a mà disposat a donar-te una lliçó.

Ho han fet millor les dones turques amb un missatge dirigit a Erdogan: “No volem dictadors, volem vibradors”. Curiosament el govern va prohibir manifestar-se pel 8-M. Afortunadament dones i homes van sortir al carrer. Com a premi, a Istanbul, van obtenir gasos lacrimògens i bales de goma de la policia. Seguim als extrems i continuem en el dolor del món. A l’Iran, l’advocada Nasrin Sotoudeh ha estat condemnada a presó per “conspirar contra la seguretat nacional”. Això vol dir, per defensar els drets de les dones. Va representar una dona arrestada per no portar vel en públic i també se l’acusa de promoure l’abolició de la pena de mort a l’Iran. 33 anys de presó i 148 fuetades de càstig. La violència contra les dones és universal. S’exerceix de totes les maneres possibles. Una altra. A Itàlia un jutge absol dos nois condemnats en primera instància per haver violat una noia. L’argument del jutge és definitiu. La noia tenia un “aspecte masculí” que la feia poc atractiva. Violència sobre violència. El noi reconeix que no hi va haver violació perquè la noia no li agradava i al jutge es veu que tampoc li agradava la noia i nega la violació perquè la noia encara hauria de donar les gràcies que la violin. ¿Ho veieu que no hi ha límits a l’hora d’acarnissar-nos i que l’endemà del 8-M i l’altre i l’altre no poden quedar sense protesta? ¿Ho veieu que si som tantes és perquè rebem totes?

La CEOE va presentar el 8 de març un informe que arriba a la conclusió que “els trets psicològics i les habilitats no cognitives” de les dones expliquen la bretxa salarial. Ara em sortia una pancarta massa grollera fins i tot per al meu gust. En català, això sí. Però s’ha de reconèixer que han buscat una explicació per al misteri de la bretxa. Només cal que algú els expliqui a ells què vol dir perpetuar una estupidesa acientífica durant segles i parlar-los de les seves conseqüències. No és un remei infal·lible contra el despropòsit. Però és millor intentar-ho abans de tirar la tovallola. Que ja sabem a qui li tocarà recollir-la.

Dos anys de manifestacions massives i espereu encara tots els especials que vindran dedicats a les dones fins que s’adonin que el feminisme és el moviment polític més important dels últims temps a nivell global. Ja sé que ho saben. Però som aquí per ajudar.