El naufragi de David Cirici guanya el premi Sant Jordi

Barcelona“Penso que com a escriptor he estat massa pendent dels arguments i poc dels sentiments, i creia que era hora de canviar”, comenta David Cirici. 'El setè àngel', que Proa publicarà al febrer, és la novel·la del canvi i acaba de ser recompensada amb el 57è premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros i convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana. “En aquest llibre renuncio al món intel·lectual de les novel·les anteriors”, afegeix. Aquesta vegada presenta la seva història “més personal”, que es desmarca de les dues novel·les anteriors de Cirici per a adults, en què el món de l’art era fonamental: abans d’'El lladre del Guernica' (Proa, 2015)va publicar 'I el món gira' (Columna, 2011), que també va rebre un premi gros, el Prudenci Bertrana.

“El personatge principal d’'El setè àngel', l’Ernest, té algun punt en comú amb mi: es dedica a la publicitat, feina que jo vaig fer durant 24 anys -diu-. Igual que li passa a ell, a mi també m’ha trontollat tot en algun moment de la vida, i m’he preguntat què era el que importava de debò”. L’Ernest voreja els 40 anys i navega en un veler propietat seva acompanyat de la seva nova parella, la Sophie, “una francesa de 35 anys, guapíssima” -descriu l’autor- i dos nens: en Max, fill d’ella, i en Marc, de set anys, que l’Ernest va tenir amb la primera dona. “Viatgen entre Patmos i Icària, i un dia que fa mal temps el veler topa amb les restes d’un naufragi i en Marc cau a l’aigua”, resumeix Cirici, que ha optat per explicar les dues històries, la del pare i la del fill, en tercera persona i a través d’una narració paral·lela, alternant ambdues veus.

L’horror mediterrani actual

“Mentre el pare visita, desesperat, els tanatoris de Samos, el fill ha anat a parar en una embarcació d’immigrants sirians -diu Cirici-. L’infern de les nostres vides és el mediterrani, on avui passen coses tan horroroses. Així i tot, El setè àngel no és una novel·la sobre el drama dels sirians, sinó que explora la crisi personal del personatge El setè àngel . L’estructura que crèiem sòlida i que ens fa sentir feliços és efímera. He volgut explicar aquesta història per raons personals. És la primera vegada que em fa cosa que els meus fills llegeixin una novel·la meva”.

Nascut a Barcelona el 1954, David Cirici –que és col·laborador de l'ARA– ha compaginat la narrativa infantil i juvenil i la novel·la. En el primer gènere ha aconseguit dos grans èxits: 'L’esquelet de la balena' -que des de la seva publicació el 1986 acumula més de 50 reedicions- i 'Molsa', que va aconseguir el premi Edebé el 2012. La trajectòria com a novel·lista per a adults va començar més endavant, amb 'El baró i la leprosa' (Empúries, 1999), i abans d’'El setè àngel' n’ha publicat quatre més. Cirici va deixar la publicitat coincidint amb l’arribada de la crisi: “Sóc professor d’institut des de fa dos anys. És una feina a estones estimulant i compatible amb l’escriptura -diu-. És veritat que em divertia molt fent publicitat, però no tot eren alegries. Jo havia conegut gent que treballava empastillada”.

La productivitat de Cirici s’ha incrementat coincidint amb la seva reorientació laboral. Després de I el món gira (guanyadora del Prudenci Bertrana) i 'Molsa', va aconseguir el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 7.500 euros, amb 'Zona prohibida' (Fanbooks, 2013), i el premi de literatura infantil El Vaixell de Vapor amb 'El vol de l’oreneta' (Cruïlla, 2015), que té una recompensa econòmica de 15.000 euros. “El setè àngel n'ha dit Isona Passola en nom del jurat. Cirici, que no volia fer spoilers, només va avançar que “no tots els sirians del llibre són tan bons com semblen”.

La Jenn Díaz més actual s’emporta el Rodoreda

Jenn Díaz no s’atura: des que el 2011 va debutar amb 'Belfondo' -tenia 23 anys- l’autora barcelonina ha publicat un llibre per any. El 2015 va sorprendre els lectors presentant una primera novel·la en català, 'Mare i filla' (Amsterdam). Ara els ofereix una altra novetat: 'Vida familiar' serà el seu primer recull de relats, que arribarà al febrer a Proa. Díaz acaba de guanyar el 19è premi Mercè Rodoreda, dotat amb 6.000 euros.

“Estic molt impressionada, perquè l’autora de 'La plaça del Diamant' ha estat el meu pilar fonamental com a escriptora en català, igual que ho van ser Ana María Matute i Carmen Martín Gaite en castellà -diu-. Mai abans no havia parlat de la realitat més actual, immediata, personal i d’avui en dia”. Díaz ha dedicat l’últim any i mig a escriure 'Vida familiar'. “Vaig entendre que havia començat el projecte quan vaig escriure 'La bicicleta', on una noia marxa de casa en bici i fa un monòleg en què sembla que fuig d’un amant gelós però en realitat s’escapa de la mare”, explica l’autora.

“La majoria dels setze relats tenen entre vuit i deu pàgines i exploren conflictes familiars -continua-. Parlo de pares separats, de custòdies, de padrastres, de nens que van al psicòleg o d’una mare soltera que té un fill que té por de dormir sol. També hi ha crisis de parelles que no són matrimonials. En un dels relats una parella va a sopar a casa d’uns amics i durant la vetllada ella s’avergonyeix d’unes paraules que ha dit el seu nòvio. Quan tornen a casa es discuteixen al cotxe”.

Díaz assegura que al seu nou llibre “no hi ha ha mons rurals, com havia passat en les novel·les: hi ha molta primera persona de nens i adolescents, i tenen discursos que tot i ser tristos no tenen res a perdre”. “Potser és una sensació meva, però és el llibre més modern que he fet fins ara”.

Premi Carles Riba a la veu jove i dràstica de Maria Cabrera

“Visc al centre d’un huracà greu i salvatge / bell i salvatge com la destrucció”, escrivia Maria Cabrera i Callís l’any 2008 en un dels impressionants, precisos i feridors poemes de 'La matinada clara', que publicaria a Papers amb accent el 2010. Era 'La meva fi serà un vers redemptor, un poema inoblidable', com ho era també 'Salm i paràbola' de la memòria pròdiga, que Sílvia Pérez Cruz transformaria en cançó a 'Pare meu'.

El mateix any en què Cabrera donava a conèixer 'La matinada clara', Rosa Font guanyava el Carles Riba. Era la setena dona –només la setena en més de cinc dècades de palmarès– que s’emportava el premi, un dels més prestigiosos de les lletres catalanes. Entre Font i Cabrera han passat sis anys, durant els quals només homes han rebut el guardó: Marcel Riera, Francesc Garriga, Marc Romera, Hilari de Cara i Víctor Obiols.

El jurat de la 58a edició ha trencat la tendència masculina en un panorama literari on abunden les poetes (també la qualitat de la seva obra). La ciutat cansada “explica l’estancament emocional i mental a l’entorn d’unes idees i unes emocions gastades de tan aferrar-s’hi –diu l’autora–. És la crònica d’un esfondrament dràstic i melangiós”. Cabrera va debutar el 2004, quan tenia 21 anys, amb 'Jonàs' (Galerada), que va aconseguir el premi Amadeu Oller. “Quan es parla de veu jove, l’adjectiu ‘jove’ es menja el terreny a la ‘veu’ –explica–. Ja tinc molts cabells blancs”.

El tercer llibre de poemes de Maria Cabrera, que és correctora i professora de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, arribarà 13 anys després del debut. “Escric molt a poc a poc –admet–. A 'La ciutat cansada' hi ha força prosa poètica, i entre els poemes predomina el vers lliure”. Cabrera cita unes paraules de Giovanni Papini per recordar que la insistència és fonamental perquè se’t tingui en compte, també a l’hora de fer versos:“Si tens un fill que et diu que vol ser poeta, fot-li un clatellot. Si t’ho diu tres vegades, fes-li cas”.

Més guardons de la 66a Nit de Santa Llúcia

Un Folch i Torres humorístic

És un dels premis amb més tradició de la Nit de Santa Llúcia i enguany -des de fa 54 anys- ha premiat amb 7.000 euros L’illa de Paidonèsia, d’Oriol Canosa, llibreter de Pebre Negre, establiment de Barcelona especialitzat en llibre infantil. “El personatge de la meva novel·la és un nen de nou anys que se’n va a una illa deserta i hi munta un país que acabarà tenint milers d’habitants. Hi predomina el to humorístic”. El llibre serà publicat a La Galera.

Un Ruyra anglòfil

“Sentinels és un Operación Triunfo de superherois a Barcelona -va dir Martín Piñol, guanyador del premi Ruyra de literatura juvenil, dotat amb 9.000 euros-. És una novel·la rítmica i divertida. Un jurat carca no li hauria fet cas”.

Premi de comunicació

Lluís Gendrau va recollir el reconeixement a la revista Enderrock i va dir: “Fa 25 anys vam voler escriure sobre música per explicar el país on vivíem. La música és cultura i les cançons són una gran eina transformadora”.

Mary Ann Newman

La traductora i gestora cultural Mary Ann Newman ha rebut el 30è Premi Internacional J.B. Cendrós per la seva tasca de difusió de la cultura catalana. “Els traductors som el vas comunicant de la llengua i la cultura d’un país”, va recordar. Newman ha tirat endavant la Farragut Fund, que “aviat presentarà els primers projectes”, va prometre ahir.