Plega Navarro, la gran icona d’una generació

BarcelonaSi Joan Carles Navarro fos nord-americà, el Barça hauria inaugurat una estàtua a l’entrada del Palau Blaugrana, però el club blaugrana va anunciar la fi de la carrera del millor jugador de bàsquet de la seva història amb un comunicat de nou línies. El capità tanca una exitosa etapa de 20 anys al primer equip culer per estrenar un nou repte als despatxos. L’escorta s’incorporarà a l’estructura de la secció.

Castigat per les lesions i per la trajectòria d’un equip que porta quatre temporades molt decebedores, la recta final de la carrera de Navarro no ha sigut la que s’havia imaginat quan el Palau Blaugrana embogia amb les seves accions. La seva idea, de fet, era continuar jugant per dir adeu per la porta gran, però el club ha guanyat el pols i l’ha convidat a retirar-se. Durant setmanes el jugador de Sant Feliu de Llobregat, que té 38 anys, va estudiar la possibilitat d’allargar la seva carrera professional en un altre equip, però al final va preferir no enfrontar-se al club de la seva vida. Després de passar uns dies amb la família a Nova York, Navarro va acceptar la seva retirada.

Des que Joan Montes el va fer debutar amb el primer equip del Barça el 23 de novembre del 1997, Navarro ha liderat el joc del Barça durant 20 temporades. El seu èxit ha sigut el triomf d’un heroi sense excentricitats. Més còmode davant Kobe Bryant que d’un micròfon, l’escorta ha escrit les pàgines més exitoses de la història de la secció, i s’ha convertit en la gran icona de tota una generació. La seva fidelitat amb el club blaugrana només es va trencar durant una temporada en què va defensar la samarreta dels Memphis Grizzlies.

El Barça, que fa uns mesos va reunir al Palau Blaugrana alguns dels excompanys de Navarro per celebrar les seves dues dècades al club, retirarà la seva samarreta amb el dorsal 11. Els elogis de companys i rivals es van succeir de seguida que es va conèixer la notícia. “Es retira l’únic jugador que m’ha fet sentir en una pista que l’impossible era possible”, va deixar anar Jordi Trias.

“Afecte, reconeixement i respecte”

Les diferents institucions del món del bàsquet van aprofitar el silenci del Barça, que va girar full amb un tuit de Josep Maria Bartomeu (“Gratitud eterna al millor jugador de la història del nostre bàsquet. Afortunats per continuar comptant amb els seus coneixements a la secció”), per apropiar-se del llegat de Navarro. “Deixa les pistes una de les grans llegendes del nostre bàsquet i, sens dubte, un dels millors jugadors de la història de la Lliga Endesa. Navarro és un referent per a tota una generació i un guanyador: en les seves 20 temporades al Barça Lassa ha guanyat tot el que es pot guanyar i s’ha convertit en un emblema del seu club i de l’ACB. Més enllà dels seus incomptables èxits esportius, ha sigut sempre un jugador especial, amb un estil de joc únic i màgic”, va dir Antonio Martín, president de l’ACB. Navarro plega amb 35 títols aconseguits com a jugador del Barça Lassa.

“La retirada de tot gran jugador és sempre un motiu de tristesa, però la de Joan Carles Navarro ens provoca moltíssims sentiments més perquè no només és un gran jugador, sinó sobretot una persona clau en la història del nostre bàsquet. Sense cap mena de dubtes, sense ell no hauria sigut igual. Durant tota la seva trajectòria ha aconseguit innombrables èxits, gairebé tots els títols possibles i guardons individuals, però la millor medalla que s’endú com a jugador és la de l’afecte, el reconeixement i el respecte de tots”, va resumir Jorge Garbajosa, president de la Federació Espanyola (FEB). El palmarès de Navarro amb la selecció espanyola sènior inclou 10 medalles i algunes victòries contra els Estats Units que seran explicades de generació en generació.