Greta Thunberg: la nena sueca que hi veu clar i que té pànic al canvi climàtic

BarcelonaAls 12 anys va deixar de menjar carn i va decidir que no agafaria mai més un avió. I no només ho ha complert, sinó que ha fet canviar l’estil de vida de tota la seva família. La seva mare, la cantant d’òpera Malena Ernman, va tornar a casa fa uns anys després d’una exitosa gira pel Japó. La Greta la va rebre amb estadístiques a la mà: “Acabes de gastar el pressupost de carboni de 20 persones que viuen a l’Àfrica occidental”, la va acusar. Des de llavors, ni Malena Ernman ni el pare de la Greta, Svante Thunberg, han tornar a agafar un avió.

I és que Greta Thunberg té molt clar que per salvar el planeta del canvi climàtic calen accions dràstiques i valentes. I cal fer-les ja. És el que reclama, de manera crua i incansable, als responsables polítics del seu país, Suècia, i d’arreu del món. “Vostès no són prou madurs per dir les coses pel seu nom; fins i tot aquesta càrrega ens la deixen a nosaltres, els nens”, va etzibar, sense anestèsia, als líders polítics reunits al desembre a Polònia en la cimera de l’ONU contra el canvi climàtic. El seu discurs a la COP24 la va convertir, amb només 15 anys, en la nova heroïna de l’activisme climàtic internacional. Però la seva lluita havia començat abans.

L’estiu passat Suècia va viure la pitjor onada d’incendis de la seva història, atiada per una sequera sense precedents al país. Va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de Greta Thunberg, que feia temps que estava amoïnada -fins i tot emprenyada, segons el seu pare- per la inacció dels governs respecte del problema més greu que pateix la humanitat avui dia. Va decidir fer alguna cosa, es va plantar amb una pancarta davant del Parlament suec i va inciciar una “vaga escolar pel clima” que duraria dues setmanes, fins a les eleccions sueques del 9 de setembre del 2018, i que captaria l’atenció mediàtica de tot el país i del món sencer.

Després d’allò, va decidir deixar d’anar a l’escola cada divendres per dedicar aquest dia a protestar pel clima, una iniciativa imitada per escolars de 7 a 17 anys d’arreu del món, en un moviment batejat ja com a School Strike 4 Climate, que té molta força en països com Austràlia i que en altres llocs ha agafat el nom de Fridays for Future [Divendres pel futur] o Youth for Climate [Jovent pel clima], com a Alemanya, Suïssa i Bèlgica, on les vagues són dijous.

Va ser també un divendres que Greta Thunberg va visitar el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, a Suïssa, on va arribar després de 32 hores de viatge en tren. “Els adults no paren de dir: «Devem això als joves per donar-los esperança». Però jo no vull la vostra esperança, no vull que estigueu esperançats, vull que sentiu pànic, que sentiu la por que jo sento cada dia”, va dir a les elits financeres i polítiques del món: “Vull que actueu com si s’estigués incendiant casa vostra, perquè s’està incendiant”.

Amb un posat sever que contrasta amb les dues llargues trenes de nena, la Greta parla de manera pausada però amb contundència, i sobretot sense embuts, convençuda que hi ha coses a la vida que són “blanc o negre”. La Greta, que el 3 de gener va fer els 16, ha estat diagnosticada amb la síndrome d’Asperger i ella mateixa creu que la seva malaltia l’ajuda a veure les coses més clarament, sense grisos.

“Fa uns 5 anys la Greta va caure malalta, va deixar de menjar i parlar, va caure en una depressió i va estar prop d’un any sense anar a l’escola”, relata el seu pare. Durant aquell temps la seva preocupació pel canvi climàtic va anar en augment. “No podia treure-s’ho del cap: tothom deia una cosa però en feia una altra”, explica Svante Thunberg.

La seva denúncia contra la passivitat dels governs s’estén als mitjans de comunicació, als quals acusa d’obviar la crisi més gran del nostre temps. Una amenaça per a l’existència humana hauria de ser a totes les portades i programes, opina. Però no només no se’n parla, sinó que encara n’hi ha que s’atreveixen a negar el canvi climàtic.

I tot això fa emprenyar molt la Greta, que en la seva ment racional i lògica no pot entendre per què els humans no estan disposats a fer els sacrificis que cal per salvar el planeta. “Resoldre la crisi climàtica és el repte més gran i complex que ha afrontat mai l’Homo sapiens -va dir a Davos-, però la principal solució és tan simple que fins i tot un nen petit ho pot entendre: cal aturar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. I o bé ho fem o no ho fem”. Blanc o negre.