Neno Dimitrijevic: “He estat esperant tota la vida aquest moment i crec que estic preparat”

BadalonaNingú cuida els joves com la Penya. El seu últim projecte té 19 anys i moltes coses a dir sobre una pista de bàsquet, on encomana il·lusió i transmet com pocs l’ADN verd-i-negre. Neno Dimitrijevic (Skopje, Macedònia, 23-2-1998), que contesta a les preguntes de l’entrevista íntegrament en català, és educat, madur i molt bo, una combinació perfecta.

Com esteu vivint des de dins de l’equip aquest retorn a Europa?

Tenim moltes ganes de tornar a Europa, i superar la fase prèvia és un repte. Crec que serà difícil, especialment els partits de fora de casa. No sabem què ens trobarem en moltes pistes, però estem preparats. Hem fet una bona pretemporada i ara es tracta de competir bé. Hem de jugar en equip i treballar molt per guanyar-nos el dret a classificar-nos per a la fase de grups de la competició.

On et va agafar l’últim partit europeu de la Penya? On eres l’any 2010?

Tenia 12 anys i jugava en un club de Skopje que es diu Junior. Intentava treballar al màxim per millorar cada dia. Sempre he tingut somnis i objectius alts. El meu pare ha sigut molt exigent amb mi i tenia ganes d’arribar a aquest nivell.

El teu pare, Sasha, és un entrenador amb un gran prestigi a Macedònia.

Sí, ell va ser l’entrenador més jove a ocupar una banqueta de la Primera Divisió macedònia. Tan sols tenia 23 anys. M’he passat molts anys treballant amb ell, amb qui vaig coincidir a les seleccions sub-14, sub-16 i sub-18. Sempre ha sigut molt exigent amb mi i això m’ha ajudat molt.

Quants germans sou?

Tinc una germana, la Maria, que també juga a bàsquet i aquest any anirà a Logronyo. Té 14 anys. A casa sempre hem viscut el bàsquet des de molt petits. Jo tinc fotos en què amb vuit mesos ja aguantava una pilota. La meva mare també va ser jugadora de bàsquet.

La teva família té una acadèmia, oi?

Sí, les coses no són com abans perquè la crisi que viu Macedònia és molt forta, però la meva família està tirant endavant el projecte. Anem fent.

Quan vas arribar a Badalona només tenies 14 anys. Va ser dur?

Vaig tenir molta sort, ja que el primer any vaig viure amb Josep López, que era el meu segon entrenador al cadet B de la Penya, i la seva parella. Això em va ajudar molt perquè em van cuidar molt. Els meus pares em visitaven sempre que podien, i amb l’ajuda de tots ho vam aconseguir. Amb 14 anys era difícil. Com que cap jugador del meu equip parlava bé l’anglès, vaig haver d’aprendre català tan ràpid com fos possible. Practicava a casa i em fixava en tot el que podia al Col·legi Badalonès. A més, els entrenaments eren en català. Aprendre’n va sortir de manera molt natural.

Segueixes estudiant?

Sí, ara vull inscriure’m a la universitat. El meu objectiu és fer a distància l’equivalent a Macedònia d’INEF.

Com valores l’experiència amb l’Arenys a la Lliga EBA?

Va ser clau. Ningú pensava que pogués tenir minuts al primer equip de la Penya i els partits a l’Arenys em van ajudar a tenir els minuts que necessitava. L’entrenador César Saura treballa molt bé i em va ajudar molt.

L’oportunitat de debutar amb la Penya et va arribar al Palau Blaugrana.

Quan em vaig assabentar que jugaria el primer que vaig fer és donar les gràcies a Déu. Després vaig intentar aprofitar l’oportunitat al màxim. Debutar i fer-ho contra el Barça, un equip del qual veia partits des que era petit, va ser com un somni per a mi. He estat esperant tota la vida aquest moment i crec que estic preparat.

Encara ets un jugador en formació, però l’equip et necessita. Com gestiona això Diego Ocampo?

M’ha ajudat molt, moltíssim. És un entrenador exigent i clar, que vol el millor per a nosaltres, no només com a jugadors sinó com a persones.

¿Espanta la pressió de jugar al primer equip?

No, no sento que m’arribi aquesta pressió. Almenys ara mateix. Els veterans m’ajuden i em protegeixen. L’any passat em va ajudar molt Luka Bogdanovic, tant dins com fora de la pista. Jerome Jordan i Sergi Vidal també s’impliquen molt amb mi.

Els aficionats estan encantats amb tu, la connexió quan surts a jugar és màxima.

És un honor que un nen de 19 anys surti a la pista i l’afició l’estimi. És un orgull, estic molt content.

El teu contracte acaba l’any 2021. On t’imagines d’aquí uns anys?

Badalona és casa meva. Jo em centro a millorar cada dia i soc incapaç de saber com continuarà la meva trajectòria. Si treballo, tot anirà bé.

El bàsquet encara és diversió per a tu?

Sí, sempre quan jugo millor és quan disfruto durant el partit. I ric. És una cosa que no he après ara sinó que la sento així des de petit. Quan jugo i m’ho passo bé, jugo millor. Transmetre energia positiva és clau quan jugues de base. Miro molts partits de bàsquet, sobretot de l’Eurolliga. M’agrada l’estil de joc de Milos Teodosic i, tot i que no és base, de Bogdan Bogdanovic. De la NBA el meu favorit sempre ha sigut LeBron James, però ara em fixo molt en Kyrie Irving, que té un gran talent.

El Dinamo Tbilissi, primer rival europeu

Vuit temporades després de la seva última participació europea, el Divina Seguros Joventut disputa aquesta tarda (17 hores, Esport3 i Televisió de Badalona) el partit d’anada de la primera eliminatòria prèvia de la Champions League a la pista del Dinamo Tbilissi. Diego Ocampo tindrà les baixes dels lesionats Tomasz Gielo i Alex Ruoff, així com d’Omari Gudul, que tot just va aterrar dissabte. A més, Sergi Vidal arrossega molèsties físiques. Els jugadors més perillosos de l’equip georgià són els que ocupen la posició de quatre. El partit de tornada es jugarà dijous al Palau Olímpic de Badalona.