Neymar, ni regalat
Quan l’estiu del 2013 el Barça va rematar el fitxatge de Neymar, pensant que es tractava del futur dominador del futbol mundial quan Messi abdiqués, l’estratègia tenia tot el sentit. Però va ser un error de càlcul -que jo també hauria comès- perquè, sis anys després, l’argentí continua sent el millor i el brasiler està completant una trista autodestrucció del que prometia ser una carrera llegendària.
És veritat que Neymar va tenir moments brillants a Can Barça, formant part del trident que va liderar l’última Champions o arrossegant l’equip cap a aquella remuntada al PSG tan memorable com inútil. Però la realitat és que el nano ja apuntava maneres: ens vam aprendre de memòria l’aniversari de sa germana, i ens vam acostumar als canvis de botes amb els partits en marxa i, sobretot, a viure cada estiu amb l’ai al cor, pendents de l’últim caprici econòmic de son pare. El dia que, finalment, va fotre el cop de porta per marxar al PSG, el Barça va perdre un futbolista magnífic -i el va substituir per dos que, avui dia, no han demostrat arribar-li a la sola de la sabata-, però, d’altra banda, va deixar de patir aquell mal de queixal permanent.
En els últims dos anys, hem vist des de la distància com aquell futbolista que va preferir canviar de rumb per ser el líder indiscutible d’un projecte guanyador i tenir l’opció de ser Pilota d’Or lluny de l’ombra allargada de Messi, no només no ho ha aconseguit, sinó que ni tan sols ha madurat com a esportista, ni com a persona. És cert que no ha tingut sort amb les lesions, però el Neymar d’avui no és millor futbolista que en la seva etapa blaugrana -i això que està en una edat idònia- i, a més, ha acumulat escàndols extraesportius: un dia agredeix un espectador i l’endemà l’acusen de violació. I és possible que no sigui un violador, però és obvi que té serradures al cap.
És per això que, avui, seria una bestiesa que el Barça intentés recuperar Neymar, per més que continuï compartint grup de WhatsApp amb Messi i Suárez, o que el seu retorn servís per resoldre el crueuament de demandes que mantenen el Barça i l’excèntric brasiler. Neymar volia ser com Messi però ha acabat eclipsat per Mbappé i encaminat directament a ser un rèplica de Ronaldinho. No tinc gaire clar com encaixarà Griezmann al dibuix del Barça, ni que tingui gaires més neurones que el brasiler, però, si em feu triar, em quedo amb el francès. I aquí, encara que sigui per primera vegada en molt de temps, l’entitat ha d’imposar el seu criteri.
