Els socis no són idiotes
BarcelonaEl Barça és tretzè a la classificació, a 12 punts de l’Atlètic de Madrid, –que ha guanyat aquest dissabte el València i encapçala la taula al costat de la Real Societat (el conjunt basc amb un partit un més)–, ha perdut Gerard Piqué i Ansu Fati –les referències en defensa i atac–, Messi ja no és un jugador decisiu perquè no pot i, a més, li fallen els ànims ostatge d’un club en el qual no volia quedar-se fa tres mesos, i Antoine Griezmann, aliè a tot, es posa a ballar després de marcar el 0-4 contra el Dinamo de Kíev. Amb aquest panorama s'enfronta el Barça aquest diumenge a l'Osasuna mentre Ronald Koeman, en una ostentació d'optimisme, assegurava fa uns dies que el calendari que els ve és benèvol, com si no haguessin perdut ja abans contra el Getafe o empatat amb l'Alabès, com si el seu Barça fos un equip fiable.
Les males notícies esportives competeixen amb la delicadíssima situació econòmica del club, que, almenys, respira alleujat després del principi d'acord a què es va arribar amb els jugadors perquè s'abaixin el sou. I, a tot això, sense president i amb Tusquets al comandament d'una gestora que encara no ha posat data a unes eleccions en què els precandidats comencen a prendre posicions i fins i tot s'atreveixen a deixar anar noms de possibles fitxatges totalment aliens a la situació real de l'entitat.
És el cas d'Emili Rousaud, que va parlar fins i tot de fitxar Neymar quan acabi el seu contracte amb el PSG recalcant que el cost seria zero i oblidant que el brasiler cobra una barbaritat i que el club que aspira a presidir està tensat per culpa, sobretot, de la desorbitada massa salarial que ara intenten ajustar desesperadament. Pel que sembla, no serà l'únic que utilitzi el nom de Neymar malgrat que el brasiler va demanar i va deixar tirat el Barça fa tres anys, o el de Haaland, o el de qualsevol cromo que faci goig en un àlbum. La falta de sentit comú competeix amb l'absència de responsabilitat i s'agreuja per la mania de tractar els socis com si fossin idiotes. Uns socis que han estat capaços de tombar un president organitzant-se en plena pandèmia.
Amb tot el que està passant, amb el limbe institucional, l'infern econòmic i el purgatori esportiu, resulta grotesc deixar anar el nom de Neymar com qui reparteix caramels a les portes d'un col·legi, però pel que sembla tot s'hi val en aquests temps confusos.