El món perdut del Brexit
Diversos canvis radicals han escombrat el món des que l'electorat britànic va decidir el 2016 deixar la Unió Europea. Cap d'aquests canvis era fàcil de preveure el 2016, però la seva aparició fa que evitar un Brexit sense acord es converteixi en un assumpte de seguretat nacional urgent per al Regne Unit. Els canvis són els següents: primer, el sistema global basat en regles s'ha debilitat seriosament; segon, la Xina ja no sembla tan bon soci per al Regne Unit, i, en tercer lloc, les plataformes tecnològiques han fet que la democràcia britànica –i la d'altres països– sigui cada vegada més vulnerable a la interferència estrangera.
El juny del 2016 el Regne Unit podia fiar-se de múltiples acords comercials, de seguretat i diplomàtics que, amb el suport dels Estats Units, oferien una alternativa a la Unió Europea. Ho va expressar el llavors president nord-americà, Barack Obama, assegurant que els EUA mobilitzarien el món per col·laborar amb ells en temes de dimensió global.
Però les eleccions presidencials nord-americanes del novembre del 2016 van canviar radicalment les opcions del Regne Unit. Els nous Estats Units, amb Donald Trump al capdavant, van per lliure i desestabilitzen les aliances, normes i institucions mundials de les quals el Regne Unit dependrà encara més si abandona la UE sense acord. El Regne Unit té interessos econòmics i de seguretat a tot el món, però no pot fer ni imposar regles per ell mateix. Sense els Estats Units, el Regne Unit necessita una col·laboració encara més estreta d'aliats potents i afins. I els seus veïns de la UE són els candidats més obvis.
Un segon canvi és la relació del Regne Unit amb la Xina. En l'època del referèndum del Brexit, la Xina semblava un nou soci prometedor i potent. La fastuosa i molt publicitada visita de quatre dies del president Xi Jinping al Regne Unit el 2015 es va considerar un gran èxit després de la firma d'acords comercials i d'inversió. El Regne Unit albirava una nova "dècada d'or" en les relacions bilaterals.
Avui la relació és molt menys lluent. La Xina està inquieta per la seva guerra comercial amb els Estats Units, per una caiguda del creixement econòmic, pels creixents reptes per desplegar la seva ambiciosa iniciativa de la Ruta de la Seda i pels problemes mundials que afronta el gegant de les telecomunicacions Huawei. Si el Regne Unit no és part del mercat únic o de la unió duanera de la UE, deixaria de ser una prioritat per a la Xina. Quan Theresa May va visitar el gegant asiàtic a principis del 2018, la recepció va tenir un perfil baix. Es diu que la desena reunió del Diàleg Econòmic i Financer entre el Regne Unit i la Xina s'ha posposat indefinidament. I aparentment s'ha cancel·lat una pròxima visita a la Xina del ministre de Finances, Philip Hammond.
Quan el Regne Unit abandoni la UE es veurà obligat a negociar amb els xinesos en solitari, sense comptar amb el suport d'Alemanya, que té vincles comercials bilaterals molt més sòlids amb la Xina. Pitjor encara, si el Brexit és sense acord, necessitarà urgentment signar tractats comercials amb altres països. Probablement rebrà fortes pressions per obrir àrees d'infraestructura crítiques com l'energia o les telecomunicacions a les inversions xineses, en els termes que plantegi la Xina. En un món cada vegada més definit per la competència i l'enfrontament entre els EUA i la Xina, al Regne Unit li convé molt més fer front comú amb els seus veïns de la UE.
Finalment, quan el juny del 2016 una lleugera majoria dels electors van votar a favor de protegir la democràcia britànica dels "estrangers", pocs sospitaven que Rússia i altres potències estrangeres estaven influint i interferint de manera encoberta en la política britànica a través de les xarxes socials. I encara no havia esclatat l'escàndol de filtració de dades que involucrava Facebook i Cambridge Analytica.
Ara sabem que Rússia va utilitzar comptes falsos de Twitter amb el 'hashtag' #ReasonsToLeaveEU (#RaonsPerDeixarLaUE), fins i tot el mateix dia del referèndum. Aturar aquesta interferència no és gens fàcil. Després de la infiltració en les eleccions nord-americanes del 2016, el Comitè Permanent sobre Intel·ligència de la Cambra de Representants dels EUA va documentar més de 3.000 anuncis de Facebook adquirits per l'Agència d'Estudis d'Internet de Rússia. Facebook es va comprometre a abordar l'assumpte, però les autoritats dels EUA han informat que la interferència russa va continuar en les eleccions legislatives nord-americanes del 2018.
Per al Regne Unit és encara més difícil prendre mesures defensives perquè les grans companyies de xarxes socials no tenen la seva seu allà. Tot i que el Parlament britànic va unir forces amb Austràlia, l'Argentina, el Canadà i Irlanda per convidar Mark Zuckerberg a dirigir-se a ells en una audiència conjunta, el director executiu de Facebook va declinar assistir-hi. I el 18 de febrer un comitè parlamentari britànic va publicar un informe que critica fortament Facebook i altres grans companyies tecnològiques per no contrarestar prou la propagació de la desinformació i les notícies falses.
Actualment la UE ofereix les millors defenses a la democràcia britànica. Va ser la pressió de la UE el que va impulsar Google a publicar regles de transparència abans de les eleccions al Parlament Europeu, que obligaran els anunciants a demostrar que són ciutadans de la UE o entitats amb seu a Europa. La UE està col·laborant per contrarestar campanyes de desinformació procedents de Rússia i altres actors. I un codi de conducta ha impulsat les empreses tecnològiques a eliminar més ràpid el llenguatge de l'odi il·legal.
En el millor dels casos, deixar la UE seria un repte de gran envergadura per al Regne Unit. Però els grans canvis mundials que hi ha hagut des del 2016 han convertit el Brexit, sobretot si és sense acord, en una decisió molt arriscada. En un món hostil, el Regne Unit necessita més que mai els seus veïns europeus.
Copyright Project Syndicate