Ni tornant a vendre Txigrinski

BarcelonaAra que ja sabem que les eleccions seran el 24 de gener i que fins a deu socis del Barça intentaran arribar-hi, més enllà de preguntar-me en què afavoreix l’entitat que el nou president només tingui una setmana de mercat d’hivern per decidir si vol o si pot fer-hi algun moviment de compra o venda, em pregunto si els aspirants són més culers que Gamper o si no són prou conscients que el guanyador heretarà un club al límit de la fallida econòmica. En aquest sentit, em sembla molt significatiu que Jordi Roche, un empresari i exdirigent esportiu de solvència, hagi decidit no participar en la contesa electoral malgrat que ja tenia preparat tot l’operatiu.

I és que, ja d’entrada, el guanyador de les eleccions no només es trobarà amb un conflicte amb els futbolistes del primer equip perquè renegociïn els seus sous a llarg termini, cosa que ara per ara no han aconseguit ni la junta sortint ni la gestora, sinó que tindrà la pressió de redreçar la situació econòmica en cinc anys i mig si no vol posar en perill el seu patrimoni personal. Com diria l’exvicepresident Moix, l’anterior directiva no és culpable de les set plagues d’Egipte, però també és evident que la pandèmia no és, ni de prop, la principal causa dels mals de l’entitat. Com a mostra, l’última presa de pèl de Bartomeu i companyia: van deixar un pressupost per a la temporada actual segons el qual es donava per feta la retallada de salaris de 190 milions i un ingrés de cent milions per la venda de la meitat del Barça Corporate, un nou giny empresarial pel qual el club cediria a un inversor -entre altres actius- la meitat de la gestió de les botigues i, en conseqüència, deixaria d’ingressar la meitat el valor de cada samarreta que vengui en el futur.

Dit d’una altra manera: si els futbolistes no accepten l’adequació salarial -o els l’apliquen unilateralment com fan al Reial Madrid-, i si el nou president no veu clar el Barça Corporate, arrencarà amb un forat de 290 milions. És exigible un gest de bona voluntat dels futbolistes, amb Messi al capdavant, i sobretot és imperatiu que el pròxim gestor tingui un pla més seriós que els que han marxat. Fa deu anys, quan Sandro Rosell va accedir a la presidència, ens va explicar que havien hagut de vendre Txigrinski, contra l’opinió de Guardiola, perquè el club tenia tanta tensió de tresoreria que no podia ni pagar els sous. Doncs ara els seus hereus han deixat el Barça en una situació tan ruïnosa que ja ens agradaria tenir un Txigrinski per poder tapar forats. Però ni això.