Nico Laprovittola: “Necessitava un lloc en què em cuidessin i creguessin en el meu joc”

BadalonaEncara sense Thaddus McFadden, el Divina Seguros Joventut rep aquest dissabte (18 hores, #Vamos) el Reial Madrid en un Palau Olímpic que presentarà el millor ambient de la temporada. Hores abans del partit, Nico Laprovittola analitza en una entrevista a l’ARA les claus del bon moment de la Penya.

Quin moment més bo, oi?

L’equip és a la quarta posició i està lluitant cada cap de setmana. Estem aconseguint que la Penya vagi creixent. El principal responsable de com estem jugant és l’entrenador, que ha treballat molt amb el grup. Des de la pretemporada que estem fent bé les coses. Hem controlat bé tots els moments de la temporada sense embogir. Estem tots molt tranquils i disfrutant. La feina del Carles es trasllada a la pista i estem jugant d’aquesta manera des de la temporada passada, quan vam tenir una recta final molt bona.

Ara arriba el Madrid. Se’l pot guanyar?

Nosaltres pensem que podem guanyar i que tindrem les nostres oportunitats, però també sabem que hem de fer un partit molt complet durant els 40 minuts. En el partit de la primera volta vam competir molt bé durant 30 minuts, però després ens van matar. En la semifinal de la Copa del Rei va ser diferent perquè veníem d’una exigència molt gran contra el Baskonia. Ara és diferent, hem pogut descansar i preparar bé el partit. Però el Reial Madrid és un dels millors equips d’Europa.

Quan se’l veu jugar tot sembla fàcil, però en realitat no ho és gens.

A mi m’agrada fer les coses bé, al detall. No fer per fer. Tinc companys que fan que puguem jugar d’aquesta manera. Tots són responsables i cada un coneix perfectament el rol que té dins de l’equip i què ha de fer per ajudar-nos a guanyar. Això ens porta a jugar bé, a fer que les coses flueixin sobre la pista i que la gent de Badalona disfruti del nostre estil.

Vostè li ha donat molt a la Penya. Què li ha donat la Penya a vostè?

La Penya m’ha donat l’oportunitat de tornar a la Lliga Endesa i d’estar en un equip amb molta història. Quan vaig arribar l’objectiu era salvar-nos, però a llarg termini el club volia créixer i això és el que em va transmetre. Jo necessitava un lloc en què em cuidessin i en què creguessin i confiessin en el meu joc. Aquí m’han deixat mostrar la meva manera de jugar.

Quan serà el moment de decidir què farà la pròxima temporada?

El que tinc clar és que aquest no és el moment per decidir res, és el moment de seguir disfrutant, que és el que sempre he buscat sobre una pista de bàsquet. Ja arribarà el moment de decidir. Encara no hi penso.

Com se sent en el paper d’ajudar els més joves?

Em vaig acostant als 30 i cada vegada ho faig una miqueta millor. Neno Dimitrijevic i Arturs Zagars tenen un gran marge de creixement. Intento fer broma, però al vestidor hi tenim jugadors que parlen més que jo. Quan s’han de prendre decisions sobre coses importants, hi soc i sempre hi dic la meva. M’agrada veure els meus companys contents i còmodes.

Com va començar a jugar a bàsquet?

El meu pare jugava a futbol i la meva mare a vòlei. Vaig començar a jugar després de veure la pel·lícula de Space Jam. Fins als 13 o 14 anys vaig compatibilitzar el bàsquet amb el futbol. M’agrada el futbol, soc del Boca Juniors, m’encanta Riquelme... Quan jugo a la Play Station, escullo abans el futbol que el bàsquet.

La seva mare, Margarita Stolbizer, té una carrera política important i va ser candidata a la presidència. A casa es parlava més d’esport o de política?

D’esport! Els tres germans vam practicar esports des de ben petits. Els meus pares parlaven entre ells de política i nosaltres escoltàvem. Des que soc petit que la meva mare està ficada en política i per a ella és molt important. És molt apassionada. Ella em dona suport sempre a mi i jo a ella.