Ningú dribla com el primer Messi

BarcelonaQue no hi cap altre Leo Messi no és cap novetat. Però segurament sobta més que passin els anys i cap nova estrella sigui capaç d’irrompre com ell ho va fer amb 17 anys. L’atacant argentí continua sent ara el màxim golejador, el que més xuta i el que més assisteix, i conserva l’honor d’haver regatejat en la joventut més que els cracs d’ara. Al mes d’octubre farà 15 anys del seu debut a la Lliga davant l’Espanyol, i en una retrospectiva estadística que ha fet l’empresa d’anàlisi de dades Stats Bomb -i que ha recopilat tots els enfrontaments de Messi des del 2004 per extreure les mateixes dades que es tenen avui dia de cada actuació- s’ha constatat que cap futbolista d’ara millora la capacitat de regat d’aquell Leo Messi adolescent que va entrenar Frank Rijkaard fins a la temporada 2007-08. En els últims dos cursos no hi ha cap jugador que millori el nivell de dríbling i desequilibri de Messi quan tenia 18 anys.

Se sabia que el Leo de cabells llargs i números alts a la samarreta -primer va portar el 30 i després el 19- era un extrem atrevit i molt descarat amb la pilota als peus, però sorprèn que més d’una dècada més tard no hagi aparegut cap altre especialista del regat com ell. Messi es va estrenar la temporada 2005/06, la primera que jugaria com a membre fix del primer equip del Barça, amb una exhibició contra la Juve al Trofeu Joan Gamper.

Després d’un parell de passades senzilles per entrar en temperatura, va regalar al Camp Nou un regat meravellós que va deixar clavat Cannavaro a dins de l’àrea. Va fer-ne altres d’igual d’impressionants, més un bon grapat d’eslàloms a tocar de la banda, arran de la línia de calç -on jugava en els seus inicis-. És coneguda la història de com Fabio Capello, meravellat amb aquell marrec inquiet i elèctric que estava fent ballar els seus veterans, va intentar fitxar-li l’estrella a Frank Rijkaard a l’àrea tècnica, una metàfora que ha quedat reforçada amb el pas dels anys.

Aquell curs 2005/06, Messi va tenir un volum de dríbling superior a cap altre futbolista de les cinc grans lligues europees en les últimes dues temporades: ell regatejava 7,4 vegades per partit, i en els dos últims cursos ningú ha superat el 6,3. I és significatiu, perquè el Leo del 2005 amb prou feines havia tingut participació la temporada anterior, amb set estones residuals en els minuts finals dels partits. Venia del filial, s’estava fent un lloc en el futbol d’adults i vivia a l’ombra de Ronaldinho, Eto’o i Deco.

Però no amagava l’enorme talent que tenia. En el seu primer partit com a titular, només un any després de debutar i havent acumulat només 91 minuts a Primera, Messi va fer 11 regats contra l’Osasuna. Dos més que Ronaldinho. Era espectacular. Més màgic que el més màgic de Can Barça. El seu retall era sec, fintava amb el cos sense tocar la pilota, era igual que tot ho fes només amb la cama esquerra perquè no el podien aturar si no era amb falta (en forçava 4,7 per partit). Era un marked-man, algú que atreia totes les atencions dels rivals.

L'evolució del '10'

Aquell Messi irreverent desafiava tothom. Rijkaard va anar fent-li lloc i ell va anar aprenent a associar-se amb els millors. Eto’o, Ronaldinho, Xavi i Iniesta eren els seus socis preferits per generar ocasions. El monstre s’estava fent adult, però mantenia la ferocitat del nen decidit a menjar-se el món. En l’últim curs del tècnic holandès, la retrospectiva de Stats Bomb subratlla una altra fita destacable: el 24 de novembre del 2007, en un partit davant el Recreativo de Huelva, Messi va acumular 18 regats completats. El seu rècord. Aquell dia va caure de la convocatòria Ronaldinho al·legant un problema de fatiga, segons recorden les informacions d’aquells dies. Potser era una altra metàfora del canvi de llegat que s’estava produint. Aquell dia, Messi va repetir maniobres com les que se li havien vist al Gamper dos anys abans: va fer parets amb Xavi i Zambrotta, va prendre-li pilotes a Henry, va provar de xutar faltes. Fins i tot amb els ulls d’ara, coneixedors del futur d’aquell primer Messi, és al·lucinant veure’l devorar els partits com ell ho feia.

El curs 2007/08 va arribar al pic de regats per 90 minuts: 8,6. El futbolista que més s’hi ha acostat aquest últim any és Sofiane Boufal, que amb el Celta aquest curs en va fer 6,9 de mitjana. Neymar no va arribar al 5,7 en el primer any a París, que no seria gaire més que el volum de regats de Messi fa dos cursos (5,2). Enguany, amb 31 anys, l’argentí ha reduït dríblings (4,8), però segueix superant joves com Dembélé, que la temporada passada va fer 4,6 regats per partit; Bruma (Leipzig, 5,2); Adama Traoré (Wolverhampton, 5); Saint-Maximin (Niça, 4,9); Edwards (Excelsior, 4,8), o Boga (Sassuolo, 4,7). També queden lluny especialistes de la trampa com Ben Arfa (Rennes) o Assaidi (Twente), que ronden les xifres del Messi actual. Amb 20 anys, en feia més de 7. Perquè no, no hi ha ningú com ell. Ni llavors ni ara.