El Niño Dios
ABarcelona, l’any 1912 va ser notícia Enriqueta Martí, la segrestadora del Raval, a qui es va acusar de curandera i d’extirpar els greixums dels nens per fer pocions miraculoses. Malgrat els dubtes sobre aquell cas, el cert és que aquell any es va desfermar una gran campanya contra sanadors i remeiers, que eren la medicina dels pobres quan no es podien pagar un metge. En aquesta persecució hi van participar diversos governadors civils, com els de València o Madrid. Aquí feia dos anys que ho era Manuel Portela Valladares, qüestionat aquells dies per la seva inoperància a l’hora d’impedir la batalla campal que hi va haver a Sant Feliu de Llobregat entre carlins i lerrouxistes, amb un saldo de sis morts i disset ferits.
Uns mesos abans ja havien començat a sortir notícies d’unes curanderes xineses, segurament arribades del port portuguès de Macau, que van ser expulsades de Lisboa i van començar a recórrer pobles i ciutats espanyols. A Reus, Montblanc i Lleida es van deixar veure amb les seves robes exòtiques i en companyia de dos xinesos que els feien de traductors. El gener del 1912 havien arribat a Madrid, on la seva presència va provocar un gran aldarull als carrers. Uns dies més tard, eren detingudes per la policia.
A casa nostra, la crònica curandera es va convertir en una constant a la premsa. Al carrer Parlament van arrestar un sanador que pretenia cobrar 100 pessetes als malalts d’una modesta família a canvi de curar-los amb el poder de la seva mirada. Poc després detenien un veí del carrer de la Lluna, i una dona a la qual van posar una multa de 500 pessetes. Al cementiri d’Horta, un pare va fer desenterrar els seus fills, morts tres anys abans, i van trobar els taüts buits. Tothom va acusar els curanderos, capaços en l’imaginari popular de robar cadàvers per fer-ne remeis exclusius.
L’abril d’aquell any es van imposar multes a diverses sanadores i llegidores del tarot. Una d’elles va ser detinguda a Vilanova i la Geltrú, on s’havia desplaçat per fugir de la persecució policial. El zel de les autoritats aviat va provocar problemes, ja que es va encausar uns quants herboristes de la ciutat. El governador va haver d’ordenar al Rondín de Sanidad que s’encarregava de les investigacions que deixessin estar aquests professionals.
Al juny van detenir un curandero famós, anomenat el Niño Dios. Tenia consulta al Camp de l’Arpa, i podria estar relacionat amb un clarivident del mateix nom que, sis anys abans, triomfava al Salón Murillo. El van tancar a la Model per no pagar la multa que li havien imposat. El governador Portela va comentar a la premsa, molt fatxenda: “El Niño Dios ha estat detingut, malgrat la seva pretesa divinitat”. Una comissió de veïns del Camp de l’Arpa s’hi va entrevistar per demanar l’alliberament del curandero, que es va produir pocs dies després. Però al juliol tornaven a arrestar-lo, així com a un col·lega seu vingut de lluny, el ciutadà hindú Abdul Sarnat Khan.
Aquell estiu hi va haver un segon cas Enriqueta Martí, quan van denunciar una dona d’haver venut una filla seva acabada de néixer a una curandera, que li hauria extret els greixums per fabricar elixirs curatius. A La Vanguardia elogiaven Portela, ja que no hi havia memòria a la ciutat d’una caça com aquella: “Curanderes, somnàmbules, tiradores de cartes i altres professionals de l’engany”. De poc li va servir, perquè el governador va plegar a la tardor. El febrer del 1913 l’audiència provincial condemnava a un any de presó un sanador que es feia passar per metge. L’havia denunciat el Col·legi de Metges per intrusisme laboral. A partir de llavors, dels curanderos se’n van ocupar els doctors.