La nissaga d’Iniesta
BarcelonaAmb Iniesta no se’n va només el capità, un dels millors jugadors de la història del Barça. Es trenca una nissaga que ha durat 30 anys de manera ininterrompuda. Com si la línia successòria s’hagués estroncat de sobte. Luis Milla va ser la primera baula d’aquella idea transgressora que va engendrar Johan Cruyff, i que es va anar sublimant a través de Guardiola, Xavi i Iniesta, cadascun millorant l’anterior versió. Va ser el perfeccionament d’un prototipus anòmal, un futbolista talentós ubicat allà on abans hi regnava el físic. Va ser un experiment que ni la genètica hauria pogut fer millor: Guardiola va ensenyar que el futbol es juga amb el cap més que amb els peus, Xavi va mostrar com un jugador pot ordenar un equip a través de la pilota i Iniesta va sumar a tot això la conducció elegant de qui sobrevola gràcilment un camp minat. Ara aquell llegat queda orfe. Aquell migcampista de la casa sobre el qual gira tot l’equip ja no hi serà l’any que ve. No hi ha ningú darrere Iniesta.
“Tu em jubilaràs a mi, però l’Andresito ens jubilarà a tots”. La frase que Guardiola va dir-li a Xavi quan Iniesta va treure el cap al vestidor del Camp Nou, quan tot just tenia 16 anys, no tindrà continuïtat. La peça que havia d’allargar la nissaga -Thiago- va acabar marxant, empès per les ambicions personals i la incapacitat de seducció del mateix Barça.
Per descomptat que La Masia hi seguirà sent, amb Busquets com a únic supervivent en una sala de màquines cada cop més accelerada, però al seu costat hi faltarà aquell interior que un segon abans de rebre la pilota ja sap on anirà la passada, que fins i tot anticipa els tres o quatre moviments posteriors, que té el partit al cap tant o més que el seu entrenador. L’home que personifiqui la idea. Esclar que hi serà Messi, capaç de formar part d’aquesta nissaga, però la seva figura és massa gegant per allunyar-se definitivament de l’àrea. A Messi se l’ha d’envoltar de Xavis i Iniestes.
Fa uns dies un exentrenador de La Masia explicava que la majoria de nois que arriben fins a l’últim esglaó del planter, fins al Barça B, estan preparats. Tècnicament són uns privilegiats. Falta creure-hi. Falta que algú se la jugui. Algú que aposti fermament per Carles Aleñá, Oriol Busquets o Riqui Puig. Si algú creu en ells, la nissaga que mai s’hauria d’haver estroncat -ai, Thiago!- podrà ressorgir.
