La nit històrica que els falta

Sant Joan DespíAcostumats a conviure sempre amb la victòria, la generació més exitosa de la història del Barça encara té algun repte pendent. Un d’ells, immortalitzar en l’imaginari culer una gran nit de remuntada, fer realitat el que alguns titllen d’impossible i la majoria d’improbable. L’equip de Luis Enrique buscarà aquesta nit (20.45 h, BeIN Sports) al Camp Nou la remuntada que mai cap equip ha aconseguit a Europa, una golejada contra el PSG que li permeti emular el 4 a 0 del Parc dels Prínceps i li doni la classificació per als quarts de final de la Champions.

Per convertir el somni en gesta, el Barça busca un complex equilibri emocional: evitar que l’èpica arraconi el futbol, que el minut 1 es jugui amb la desesperació i la passió del 90. Per això, el discurs ahir tant de Luis Enrique com de Luis Suárez va ser de rebaixar revolucions, d’aplicar un punt de seny a la rauxa torrencial que ha envaït una part de l’entorn des de la victòria de dissabte contra el Celta. Tot i el 4 a 0 de l’anada, la paciència serà una virtut bàsica aquesta nit contra un bloc rocós i experimentat com el PSG. Almenys al camp. Cap fred, cor calent. El partit s’ha de jugar a dues velocitats. Els jugadors no s’han de deixar portar per l’adrenalina del moment, i el públic ha de convertir el Camp Nou en una “olla a pressió des de l’inici”, com va demanar l’asturià.

Els dos portaveus van calcar l’estudiat missatge. Ahir el discurs de l’èpica i l’emotivitat que havia simbolitzat Gerard Piqué en les dues anteriors grans nits de remuntada d’aquesta generació -Inter de Milà, fallida; Milan, reeixida- va matisar-se. “Hem de ser pacients, no podem jugar a la desesperada. No ens podem tornar bojos des del primer minut”, va argumentar el davanter uruguaià uns minuts abans que refermés aquesta idea el seu tècnic. El Barça és conscient que ha de minimitzar riscos, ja que un gol del PSG l’obligaria a marcar-ne sis. Per això s’ha d’evitar un escenari de descontrol que permeti un joc d’anades i vingudes que pugui beneficiar la velocitat dels atacants francesos, jugadors amb un imponent físic que es poden sentir còmodes amb transicions veloces i molts metres per córrer. Això sí, tot i el control de les emocions que demana Luis Enrique als seus futbolistes, la condició indispensable és creure-hi sempre: “Hem de ser optimistes, i ho som. Hem d’estar convençuts. Si un rival ens pot marcar 4 gols a nosaltres, nosaltres en podem fer 6”.

Els arguments del Barça

El vestidor s’aferra al joc exhibit en l’últim partit contra el Celta i la majestuositat del Camp Nou per crear dubtes al PSG. Al Barça consideren que en algun moment del partit s’obrirà una escletxa per a l’esperança i serà llavors quan hauran d’aprofitar l’oportunitat empesos pel públic. “En algun moment hi estarem a prop”, vaticinava el tècnic, convençut a la vegada que el Barça no té “res a perdre i molt a guanyar” en el duel d’aquesta nit, un discurs per treure pressió als seus jugadors i convertir el possible fracàs d’una eliminació en un repte que tingui conseqüències positives, passi el que passi avui, per al que queda de temporada”.

I, per descomptat, el Barça s’aferra a Messi, el jugador que ha de liderar l’equip per intentar la proesa. D’ell depèn tot. Protegit pel canvi de dibuix que va plantejar el cos tècnic precisament després de caure estrepitosament a París, l’argentí ha de ser la figura que activi l’engranatge ofensiu del Barça. Dissabte, en l’última prova, les peces van girar com volia l’asturià, sempre al voltant de Messi, sempre amb les línies juntes per minimitzar riscos.

Emery, que no podrà comptar amb Thiago Motta per dinamitar el nou ecosistema de Messi, va avisar el Barça i va assegurar que no es limitaran a defensar i intentar reduir l’impacte de l’argentí en el joc. “Nosaltres també haurem de proposar per obligar-los a treballar a ells”, va advertir el tècnic del PSG, un estrateg meticulós que ha convertit sempre els seus equips en blocs d’alta fiabilitat en duels directes. “És difícil tenir un pla anti-Messi”, afegia al costat d’Emery el francès Matuidi, un dels jugadors que donarà múscul a la medul·lar francesa per incomodar el joc associatiu del Barça.

Tot i l’efervescència de Neymar, la fiabilitat de Busquets i l’instint insaciable de Suárez, les sensacions de Messi avui sobre la gespa del Camp Nou marcaran bona part de les opcions del Barça per fer història. Ahir, en l’última sessió que va dirigir Luis Enrique, mentre tots els seus companys començaven l’escalfament, l’argentí es quedava aturat al mig del camp d’entrenament de la Ciutat Esportiva, pensatiu i aliè als exercicis de la resta, amb Neymar i Luis Suárez com a fidels escuders, immòbils al seu costat com si el custodiessin per a la gran cita d’avui.

El trident serà la gran amenaça d’un Barça amb dues grans incògnites a l’onze titular. Luis Enrique, que ha deixat fora de la llista Denis Suárez, no va voler donar cap pista en la prèvia, tot i que els quatre últims partits que s’han jugat amb un 3-4-3 en fase ofensiva -reconvertit en 4-4-2 en el replegament- redueixen les opcions que es poden donar contra el PSG. L’entrada d’Andrés Iniesta a l’alineació inicial -que el tècnic va donar per feta després de golejar el Celta- comportarà la suplència d’un jugador titular dissabte passat, quan el Barça va jugar el millor partit de la temporada. Hi haurà un damnificat per la inclusió del capità, futbolista essencial per mantenir aquest punt de calma que reclama l’asturià en un duel d’intensitat i emotivitat com el d’avui. Iniesta, que fa dues setmanes va assumir que estava lluny del seu millor estat físic, ha de ser l’home que enllaci amb Messi per trobar els passadissos interiors del conjunt parisenc, l’home que temperi els ànims quan l’equip s’acceleri. Amb l’entrada del migcampista de Fuentealbilla, Sergi Roberto, Rafinha i Rakitic lluiten per dues posicions, tot i que la capacitat del reusenc per reconvertir-se en lateral dret quan els francesos ataquin el fan, a prori, gairebé imprescindible. També Rafinha, home gol que eixampla el camp, podria seguir a la punta dreta de l’atac com ha estat jugant durant les últimes setmanes.

L’altra incògnita que ara mateix planteja el Barça és a la defensa: si Javier Mascherano, jugador amb caràcter i preparat per a aquestes grans cites, recupera un lloc a l’eix en detriment de Jordi Alba. Dos dubtes en un equip que buscarà fer història a la Champions, però que sobretot intentarà restablir l’orgull ferit a París. Passi el que passi aquesta nit al Camp Nou, el Barça vol que el públic reconegui els seus jugadors i facin plegats el camí fins al final de temporada.