Cada vegada que vostè instal·la o actualitza una aplicació en el seu smartphone amb sistema operatiu Android, ha d'acceptar una llista de coses que li permetrà fer: connectar-se a internet, consultar els contactes, accedir a la càmera, enviar missatges i moltes altres. La majoria dels usuaris es miren aquesta llista tan poc com la lletra petita prèvia a l'alta en un servei web, i es limiten a fer clic perquè volen provar de seguida el joc que acaben de descarregar de Google Play. I així s'ha arribat a extrems com que una popular apli gratuïta de llanterna pugui accedir a la ubicació del telèfon. Òbviament, per fer la seva funció -encendre i apagar el led del flaix- no li cal saber on és, però el creador es guanya la vida venent als anunciants aquesta informació sobre nosaltres.
Als iPhones i als iPads d'Apple, l'usuari ha d'acceptar o rebutjar individualment cadascuna de les funcions de l'aplicació que no estan vinculades directament amb el seu objectiu principal, i a la configuració del mòbil fins i tot pot revocar permisos que va concedir en el moment de la instal·lació. Lògicament, en fer-ho renuncia a alguna funcionalitat, però és la seva decisió. En canvi, les aplis per a Android només es deixen instal·lar si l'usuari concedeix tots els permisos que demanen. Tot o res.
A la penúltima actualització d'Android, a Google se li va colar la possibilitat de triar individualment els permisos de cada aplicació. Els usuaris van aplaudir aquesta aparent aposta per la privacitat, però l'alegria els va durar poc: ja s'ha distribuït una nova versió en què el selector de permisos ha desaparegut. L'empresa diu que va ser un error i que moltes aplis instal·lades deixarien de funcionar si els usuaris comencen a revocar permisos. No és res que els creadors de les aplis no puguin resoldre amb versions noves. Però aleshores s'ensorraria tot un model de negoci basat a tenir-nos entretinguts mentre ens van xuclant tota la informació personal.