No donar a Vox el plaer de vetar-los a TV3
Un dels assumptes mal resolts de les democràcies és com tractar aquells partits polítics que ataquen valors fonamentals del propi sistema polític o mantenen un discurs lesiu contra drets humans bàsics. Prohibir-los acaba resultant poc democràtic, i deixar-los camp per córrer pot acabar perjudicant col·lectius oprimits.
Hi ha polèmica pel fet que TV3 li dediqui espai a Vox a les properes eleccions catalanes. Com que no té representació al Parlament, la lectura estricta del reglament permetria excloure’ls. Ara bé, ¿és una bona idea? Des del moment que el sistema polític accepta que un partit d’ultradreta es pugui presentar a les eleccions, ¿hi ha marge per a un mitjà públic per vetar-lo, sabent que és una de les opcions que bastants catalans estan considerant? Quan llegeixo arguments sobre aquesta qüestió, sovint em sembla que es vol tirar la pedra i amagar la mà: és a dir, no es vol il·legalitzar el partit, perquè queda lleig, però sí vetar-lo de les pantalles públiques. (I al Telenotície s no, però al Polònia, sí?) Resulta incongruent, pel cap baix. I qualsevol veto obre la porta a l’arbitrarietat, com molt bé sabem en aquestes comarques.
A més, seria poc operatiu, l’any 2021: la formació ho aprofitaria per fer-ne palanca electoral i plorar entre els seus votants per la marginació que pateixen. A l’especial paròdic A la mierda el 2020, de Netflix, l’àcid Charlie Brooker filma una inspirada Lisa Kudrow interpretant la clàssica tertuliana trumpista. L’analista explica davant la càmera que les veus conservadores estan sent silenciades, tal com ha denunciat anteriorment al seu canal de YouTube. I al programa de Joe Rogan. I en un podcast. I al xou de Tucker Carlson (les diverses vegades que hi ha anat). Ah, i també al llibre supervendes Les veus conservadores estan sent silenciades. A Catalunya no tenim Charlie Brooker, però tenim Ciutadans, que ens han mostrat -amb menys ironia- com aprofitar les múltiples vegades que se’ls entrevista a TV3 per queixar-se que no se’ls entrevista prou a TV3.
Ara bé, convidar els de Vox no vol dir parar la catifa vermella per al seu discurs excloent, masclista i de tonalitats xenòfobes. Cal asseure’ls a la cadira amb el banc de dades a punt per desmentir totes i cadascuna de les mentides o mitges veritats sobre les quals basteixen el seu lamentable discurs. L’obligació dels periodistes és convidar-los, perquè formen part del mercat electoral. Però també és obligació fiscalitzar-los. Com a la resta de representants polítics, de fet.
Les meves ganes de veure la caterva de nostàlgics del franquisme a la televisió són francament nul·les. Però el veto em sembla una arma de doble tall. I a mi no em faria por veure Abascal davant Lídia Heredia, per exemple. El que m’inquieta és Abascal amb Pablo Motos, venent unes quantes ídem mentre li van rient les gràcies.
