No em toquis el mòbil

BarcelonaL'ofici de periodista consisteix bàsicament a escoltar i explicar coses que, la majoria de vegades, algú no vol que se sàpiguen. Per a la feina és imprescindible preservar la identitat de les fonts d'informació, que així intenten evitar represàlies per allò que ajuden a fer sortir a la llum pública. El dret dels periodistes a no revelar la identitat de les fonts és, doncs, un puntal de la professió. Una columna vertebral que recull la mateixa Constitució i que permet exercir la funció periodística de control democràtic. Que la premsa protegeixi les fonts i faci bé la seva feina incideix directament en la qualitat democràtica del país. Aquest és un fet acceptat a tots els països democràtics, sempre amb alguna reserva, que de tant en tant algú intenta saltar-se a la torera. És el cas de la Fiscalia i la Policia Nacional de Mallorca, que s'han ventilat la llei per perseguir l'origen de la filtració d'un informe policial que estava protegit pel secret de sumari. Per rastrejar les fonts, la policia va requisar a dos periodistes del 'Diario de Mallorca' i Europa Press els telèfons mòbils, documentació i dos ordinadors. ¿I a qui es pretenia protegir? Els dos periodistes investigaven activitats il·lícites del principal empresari de l'oci de Mallorca, Bartolomé Cursach, home de llargs tentacles en una societat insular poc donada a la transparència. L'atac contra la llibertat de premsa no afecta només els periodistes sinó qualsevol ciutadà a qui li importi on viu i com ho fa.