No és una final però s’hi assembla

BarcelonaTot el que no sigui sumar un mínim de quatre punts en els dos pròxims partits a Cornellà-El Prat deixarà l’Espanyol en una situació molt complicada. Per tant, perdre contra el Getafe seria molt greu. Res definitiu (no és una final), però sí molt greu (s’hi assembla). Un exemple de la importància del partit, el més pròxim que tinc, és el meu compromís. Diumenge tenia un dinar familiar i l’he canviat per poder anar al partit. A més, el meu company de fatigues periques -el meu fill gran- treballa i no m’hi pot acompanyar. Anar al futbol sol em deprimeix i he hagut de subornar el petit -a qui no li agrada el futbol- perquè m’hi acompanyi.

Em sortirà car: dinar i compres. Si no fos un partit molt important, l’hauria vist des de casa tot preparant el dinar. Confio en no ser l’únic que canviarà els plans. Encara no hem arribat al moment de fer crides a omplir el camp ni de recórrer a l’èpica. Però diumenge, com més a prop estiguem dels 25.000, més possibilitats tindrem de victòria. Malgrat els mals resultats, Machín conserva tot el crèdit. Perquè el joc ha millorat, perquè tot ha guanyat sentit, perquè ha tingut un calendari complicat i també -tot s’ha de dir- perquè no ens queda més remei. Amb l’excepció dels laterals del partit contra l’Atlètic de Madrid, les decisions de l’entrenador han estat lògiques.

Hem començat cada partit entenent les alineacions i, per tant, amb il·lusió. Però en la mesura que els resultats no milloren, potser caldria anar pensant algun canvi. I penso en tres jugadors: Óscar Melendo, Esteban Granero i Pol Lozano (l’ordre no és casual). Tres jugadors que haurien de tenir més protagonisme. Per mèrits propis, però també, i sobretot, per demèrits dels companys. No es tracta que tots tres siguin titulars diumenge (Melendo sí, per favor). Es tracta de provar coses diferents, de desbloquejar la situació.

Melendo és el jugador més “diferent” que tenim; Granero aporta experiència, compromís i sap controlar els temps dels partits, i Pol Lozano és un jove internacional sub-21 que juga amb la tranquil·litat d’un veterà. La presència d’algun d’ells -especialment de Melendo- faria que comencéssim el difícil partit contra el Getafe amb un afegitó d’esperança i il·lusió. I permetria que el nostre millor jugador -Matías Vargas- jugués en la posició on millor rendeix. Confio en Machín. De fet, hi confio tant que estic segur que recollirà alguna d’aquestes propostes.