No som un interruptor

EM TRASBALSA la pregunta que es fa, en un titular, el propietari d’un hotel de Ribes de Freser:“¿M’he gastat 30.000 euros en menjar per al restaurant i ara l’hauré de llençar?” Un restaurant no és un interruptor de la llum, que s’encén i s’apaga quan vols. Tampoc no ho són els seus treballadors a l’atur o en ERTO, ni els seus proveïdors. La flexibilitat empresarial i allò de “reinventar-se” tenen els seus límits i no es pot demanar a cap restaurador que freni amb un o dos dies d’antelació, sobretot quan s’acosta un moment àlgid de la temporada, i sobretot quan l’administració no és, precisament, un model d’adaptació a les necessitats extraordinàries durant aquests mesos de covid-19. Ja fa temps, però, que embadalits per les facilitats de la vida on demand, hi ha treballadors que tenen contractes interruptor, mentre el lloguer o el rebut de la llum sempre estan encesos.