21/07/2019

No mata l’edat

Em criden l’atenció els testimonis de persones que han arribat als noranta-i-tants anys en plena forma i expliquen per què. Amb alguns matisos i petites diferències, tots venen a centrar-se en tres aspectes clau.

El primer és la curiositat. No deixar d’aprendre, de llegir, d’interessar-se per les coses i per saber. Això garanteix la mirada del nen que tots, tant és l’edat que tinguem, portem sempre dins nostre. Vaig conèixer el cas d’una senyora que es va quedar vídua als vuitanta anys i va decidir aprendre de zero a tocar el piano.

Cargando
No hay anuncios

El segon secret és tenir projectes, i està parcialment relacionat amb el primer, però no totalment. El meu oncòleg i amic Josep Ramon Germà Lluch, de qui he parlat alguna vegada en aquesta columna, m’explicava que hi ha malalts terminals que viuen més enllà del que la ciència pot explicar perquè volen presenciar un esdeveniment transcendental de les seves vides: el casament d’una filla o el naixement d’un net, per exemple. Tenir projectes és fonamental, ja que posa fites al calendari, posa dates a les quals hem d’arribar amb il·lusió i ganes. Ho va dir el cantant cubà Compay Segundo: “No te mata la edad, te mata el hastío ”.

El tercer secret és la sexualitat i l’amor. Santiago Dexeus, un dia, creuant un carrer de Madrid, va fer un salt increïble per evitar un cotxe (tenia 80 anys), i li vaig preguntar: “Com t’ho fas?” I em va respondre: “Fes l’amor sempre que puguis amb algú a qui estimis molt”.

Cargando
No hay anuncios

Antonio Garrigues Walker, en un discurs davant d’empresaris, parlant sobre els secrets d’una dilatada carrera professional, als directius els va mencionar també aquest aspecte. Una sexualitat sana i activa és secret de vida prolongada. Repeteixo: a directius d’empresa. I és que som amor i treball. Aquesta és la condició humana: estimar i crear són les dues característiques que, en paraules d’Erich Fromm, ens distingeixen dels animals.

I aquests són els secrets de la longevitat. La resta és salut, que depèn dels bons hàbits i de la sort genètica. Però això ho deixem per a un altre dia.