"No morirem de covid, morirem de gana"
Un miler de treballadors del sector cultural es manifesten davant la conselleria de Cultura
Barcelona"La cultura no transmet malalties, és una medecina". "Com a clienta i espectadora, en cap moment m'he sentit insegura en cap equipament cultural". "Els governs no volen veure que estan acabant amb nosaltres". Així s'expressaven una artista visual, una editora i una actriu a la manifestació convocada per a les set del vespre davant la conselleria de Cultura de la Generalitat. El miler de manifestants han anat concentrant-se a la Rambla, amb la màscara de rigor i procurant mantenir les distàncies, unes mesures que s'han acabat trencant durant la lectura d'un manifest.
"El risc de contagi en un espai cultural és gairebé nul, però amb una mesura com la que s'ha pres es deixa desemparats una vegada més els treballadors del sector –s'ha dit–. Dilluns s'anunciaran els ajuts de 17,2 milions. Per a qui aniran? ¿Es compensarà la gent que no ha pogut ni cobrar l'atur des del març?". Poc abans de la concentració, Àngels Ponsa, consellera de Cultura, admetia a l'ARA que "la cultura ho ha fet molt bé" però que es tanca per "frenar la mobilitat i les aglomeracions". També afegia que s'ajudarà "tot el que ha caigut". Aquests diners, per tant, seran "per als treballadors de la cultura que es queden sense feina (tècnics, artistes, músics, creadors...) i per als espais que deixen d'ingressar –ha continuat la consellera–. Des del primer moment ens estem reunint amb el sector per afinar les línies d'ajuda i no deixar ningú fora". Assegura que la imprevisibilitat es deu al virus: "No es pot parlar d'improvisació perquè la reacció ha estat ràpida i atenent a tothom", afirma.
Al carrer es podien llegir pancartes com ara "Un pueblo sin cultura es un pueblo sin futuro", "Molta merda, la que ens tiren a sobre", "L'art també inclou el d'escoltar" i el contundent lema de la manifestació: "No morirem de covid, morirem de gana". Per exigir la reobertura s'ha convocat una nova jornada de protestes –la tercera– per a dissabte a les 20 h davant de teatres, cinemes i entitats culturals que s'hagin vist obligades a tancar per les noves mesures per intentar frenar l'expansió del covid-19.
Enfonsar la cultura
"Els teatres i cinemes són més segurs que casa nostra, ara mateix", deia l'actriu amateur Montse Tomeu. "S'ha demostrat que no hi ha contagis a través de la cultura, però s'han tirat endavant les mesures –afegia M. Àngels Cabré, directora de l'Observatori Cultural de Gènere i escriptora–. El tancament del març es va aguantar com es va poder, però la sensació és que ara es pot enfonsar la cultura de manera real i definitiva. El sector cultural representa un 3,5% del PIB a Catalunya. I a Barcelona és més del 8%".
La consellera de Cultura assegura que va defensar la possibilitat que la cultura fos una excepció: "Conec el sector, el defenso, en soc part, empatitzo amb la seva precarietat i sé que aquesta crisi s'ha acarnissat amb ells, i per tant hi he lluitat, només faltaria. Ara, també he estat atenta al que diuen les autoritats sanitàries". Assegura que la resposta van ser les compensacions econòmiques i la "cirurgia fina" que va permetre la declaració de la cultura com a bé essencial. "Si no, hauria caigut tot el sector. Això ha permès salvar una part important de la cultura que no representa una aglomeració, com són biblioteques, llibreries, museus, espais d'art, jaciments, arxius... Espais que en la primera onada van caure, ara estaran oberts".
Entre músics, actors i fins i tot un pallasso vestit de gala, a la manifestació hi havia també una representació força nombrosa de ballarins i professors de dansa. "Ara ens han tancat les escoles de dansa: tot són problemes i no donen cap solució –comentava una jove–. Ens angoixa que els canvis siguin tan precipitats. Un cop fet el tancament, m'estranyaria que fossin quinze dies". Els membres de l'Eyan Dance Company havien d'estrenar un espectacle al Jove Teatre Regina al març. "El vam haver d'ajornar i havíem d'estrenar el 29 de novembre. No sabem què passarà –deien–. Com que la majoria de ballarins donem classes ara estem sense feina. ¿Arribaran, les ajudes que ens prometen?"
"Estem deixant la nostra creació més jove a la intempèrie –assegurava l'escriptora Mercè Ibarz–. I això passa amb la indiferència cívica més grossa, del Govern i també de les institucions culturals de més trajectòria". L'escriptora i traductora Tina Vallès, que igual que Ibarz té por que les llibreries hagin de tornar a abaixar la persiana de forma imminent, recordava que des del març ha vist com li cancel·laven molts clubs de lectura i projectes editorials: "El gran problema és que quan aixeques la veu per explicar el que et passa et fan sentir sovint com si frivolitzessis. Sembla que sigui un crim voler viure de la teva feina quan hi ha gent que està morint".