“No tinc ningú, necessito algú. Em dic Amanda Todd”

BarcelonaEl vídeo de nou minuts en què Amanda Todd explica el calvari que va viure durant dos anys, en què va ser víctima de ciberassetjament i bullying, encara està penjat a YouTube. Tres mesos després d’allò, es va suïcidar. Era el 2012 i tenia 15 anys. El vídeo acaba amb aquestes frases: “No tinc ningú, necessito algú. Em dic Amanda Todd”. És inevitable preguntar-se què va fallar perquè aquella adolescent canadenca no trobés l’ajuda que demanava a crits. Al dramaturg i director Àlex Mañas també li va fer plantejar-se fins a quin punt l’entorn de la noia no tan sols no ho va saber aturar a temps, sinó que va actuar de còmplice de l’assetjament, darrere del culpable inicial. Per què no van apagar la metxa?

Aquell neguit es va convertir en una obra de teatre, Amanda T, una ficció basada en fets reals que es va estrenar a la Sala Atrium el 2016 i després va fer temporada a Madrid. El Teatre Nacional la recupera ara en l’original en castellà però en una nova versió dins el seu primer cicle de teatre per a joves, un projecte pensat específicament per atreure adolescents a la sala. Amanda T es podrà veure des d’avui i fins al 20 de gener a la Sala Tallers i, de les 12 funcions programades, n’hi ha 8 destinades a alumnes de centres educatius que van acompanyades de propostes pedagògiques complementàries. L’acollida ha sigut efusiva: queden poques entrades a la venda.

Una ferida sagnant

Àlex Mañas assegura que ha trobat en aquesta versió 3.0 de l’obra “una profunditat, una emoció i una ferida molt més visibles” que en les produccions anteriors, però sense renunciar al joc teatral que fa digerible la tragèdia. També ha canviat l’actriu protagonista. Laia Manzanares, rostre popular gràcies a la sèrie Merlí, és qui es posa en la pell d’Amanda, mentre que els papers masculins els assumeixen els actors que havien participat en les versions anteriors (una setmana Xavi Sáez i l’altra Isak Férriz).

Todd era una noia de 12 anys que tenia amics amb qui xatejava i parlava a través de la webcam. Un depredador va aconseguir que li passés una imatge dels seus pits, i aquí va començar un viacrucis d’amenaces i xantatge virtual fins que l’home va acabar viralitzant la fotografia a l’escola de la noia i fent-li la vida impossible. El problema es reproduïa allà on anava, tot i que va canviar de ciutat i escola tres vegades. “Es van fer còmplices d’un acte abominable i per tant ho són del desenllaç final”, diu Mañas. Per això la seva dramatúrgia està construïda a través de la relació que va mantenir amb persones que tenen cert grau de responsabilitat en els fets.

Laia Manzanares veu el cas d’Amanda Todd com “la punta de l’iceberg de l’assetjament que pateixen les dones”, diu, citant un cas similar denunciat recentment per una jove de 14 anys a Catalunya. Han passat més de sis anys però no ha canviat “la barbàrie i la falta de respecte cap al gènere femení”, lamenta l’actriu. “Internet fa encara més fàcil destrossar-li la vida a algú”, afirma, perquè permet reproduir “l’abús de poder” de forma anònima. Per això diu que està “contenta” de mostrar-ho a un públic jove, però també “afectada”: “Em fa mal cada dia”. Perquè l’obra no s’estalvia detalls. “Els experts diuen que s’ha de parlar del suïcidi, no ha de ser un tabú, ni un secret”, planteja l’autor. És el camí per evitar aquestes casos. Amanda Todd estava sola i necessitava algú.