“No és la nostra guerra però ens està perjudicant”

Barcelona“Hi ha una guerra que no té a veure amb nosaltres, però malauradament el futbol femení està sent el perjudicat”. És el sentiment general que tenen jugadores i clubs des de fa setmanes. Les reunions dels últims dies no només no han acostat postures per assolir un acord sobre el conveni col·lectiu que evités l’aturada d’aquest cap de setmana, sinó que les han allunyat una mica més. Ahir no es va jugar ni l’Espanyol-Granadilla ni el Llevant-Sporting de Huelva i avui tampoc s’espera que es jugui cap partit. La vaga és indefinida i és una incògnita saber com es redibuixarà el calendari si se segueixen suspenent jornades. Les jugadores estan convençudes que és el moment de plantar-se però l’Associació de Clubs -que representa 13 dels 16 clubs de l’elit- defensa que no es pot precipitar un creixement que, ara per ara, és inassumible per falta d’ingressos. Les dues parts es retreuen coses. D’una banda, les futbolistes es queixen de la falta de transparència de les entitats, que no han pogut justificar la incapacitat econòmica perquè han amagat el gruix principal dels seus pressupostos. De l’altra, els clubs lamenten que les jugadores no siguin conscients que el producte futbol femení no és prou rendible ni genera el que caldria per cobrir les exigències. El ball de retrets no s’ha suavitzat amb la mediació dels sindicats. “Les han confós. Es tracta de garantir uns mínims que siguin estables, però volen anar massa ràpid”, es queixen les entitats. “Diuen que no tenen diners quan el que passa és que els reparteixen malament: no han cobert els mínims d’unes jugadores i tanquen fitxatges que van més enllà dels màxims”, reivindiquen les futbolistes.

El punt comú entre jugadores i clubs és que la gran batalla s’està lliurant en uns altres despatxos. El conflicte de fons passa pels drets televisius, però el bloqueig de la Federació Espanyola a Mediapro, que a través de Gol fa anys que retransmet la Lliga Iberdrola, complica el panorama. Cap interlocutor, ni el SIMA ni el ministeri de Treball, ha trobat la manera de rebaixar aquestes tensions -que neixen de la rivalitat que Rubiales té amb Tebas i Roures- i construir una fórmula d’encaix que no sigui un pedaç per als pròxims mesos. En el moment de més popularitat del futbol femení, la Lliga s’atura i evidencia una deriva estratègica que ha radicalitzat els arguments d’una part i de l’altra.

Les jugadores

A través del conveni col·lectiu volen establir uns mínims

Una de les dificultats del futbol femení és que a la Primera Iberdrola hi ha moltes realitats diferents. Cada club té la seva problemàtica per trobar recursos, i això impacta directament en les condicions que té cada jugadora (salari, horaris d’entrenament, instal·lacions o serveis a disposició). Per això el col·lectiu de futbolistes celebra que s’hagi fet pinya per establir, sense ajornaments, excuses ni diferències, uns mínims. 216 de les 230 jugadores van acordar anar a la vaga aquest cap de setmana. “Hi ha una línia vermella que no podem seguir travessant”. Defensen, sobretot, la necessitat de cotitzar per protegir-se en previsió d’anar a l’atur o patir una lesió greu, i demanen que en cap cas es firmin contractes per sota del 75% de parcialitat. “Som futbolistes les 24 hores del dia” és el gran argument. A més, creuen que la competició, a través dels patrocinadors, de les aportacions dels grans organismes que regulen el futbol (FIFA, UEFA i RFEF) i dels ingressos per televisió o taquillatge, genera prou per cobrir aquests mínims. “No és cosa nostra d’on treguin els diners. El cas és que ens consta que en reben i a nosaltres no ens arriba. Alguns clubs s’han negat a mostrar els seus comptes. No ens val”.

Els clubs

No volen hipotecar-se amb quantitats que consideren insostenibles

“El més important és construir un futbol femení sostenible, tenir una competició estable i atractiva, i que cap pas que fem s’hagi de desfer”. L’Associació de Clubs replica als arguments de les jugadores i defensa que el futbol femení actualment no genera prou recursos per garantir el pagament dels mínims que exigeixen els sindicats, sobretot si la principal via d’ingressos, que és la televisió, queda tallada per “guerres superiors”. Les entitats mostren la seva voluntat de trobar “altres fórmules” per millorar la situació actual, però reclamen més reunions per pensar “un nou model” que sigui viable.

Exigeixen un pla estratègic a 3 o 4 anys, com fan en altres països, i critiquen que la Federació Espanyola estigui “improvisant” i “empenyent cap a la desaparició” els clubs no professionals. Els que fa anys que treballen en equips femenins sense l’estructura d’una gran entitat masculina lamenten que no s’estiguin pensant vies menys dràstiques per donar-los temps per transformar-se. “Ens equivocarem si pensem que l’única solució és que els clubs femenins s’integrin en estructures masculines. No tots els grans clubs aposten pel seu equip de dones encara que les tinguin sota el mateix escut”, critiquen. No tots els equips de la Primera Iberdrola que representen un club professional juguen o s’entrenen en la millor instal·lació del club ni tots estan plenament integrats en l’estructura esportiva de l’entitat. “En el procés d’avançar, entenem que la piràmide s’estrenyi i que s’elevin les exigències, però no es pot oblidar d’on venim”, exposen els més humils.

La Federació

Fa mesos que no participa en les reunions pel conveni col·lectiu

Des de la seva arribada al poder de la Federació Espanyola el maig del 2018, Luis Rubiales s’ha compromès a reforçar l’aposta pel futbol femení. Un dels seus objectius era revitalitzar la competició, tant a l’elit com a la base, per no estancar el talent espanyol i per reforçar les seleccions espanyoles. S’ha fet realitat el projecte d’una segona divisió (la Reto Iberdrola) dividida en dos únics grups (nord i sud) i s’ha creat el programa Elit, que ha de marcar els nous estàndards del futbol femení -que resolen algunes qüestions debatudes en el conveni col·lectiu-. L’adhesió a aquest programa, però, té una lletra petita que n’ha deixat fora la majoria d’equips de la lliga: els drets televisius. L’Associació de Clubs els té cedits a Mediapro i la RFEF vol desfer l'acord i negociar-los conjuntament amb altres operadors. El pla de l’organisme és treure uns beneficis superiors als actuals i doblar els ingressos, dels 3 milions actuals a un mínim, diuen, de 4,5, a través d’una combinació d’acords que implicarien altres operadors, entre ells Televisió Espanyola i serveis OTT com Dazn. Cap d'aquestes ofertes s'ha escrit sobre un paper. En paral·lel, la RFEF presumeix de tenir un acord firmat amb la UEFA per retransmetre els partits dels equips adherits al programa Elit, tot i que no se n'ha retranmès cap per la plataforma audiovisual de l'ens europeu. La Federació, que s’ha desentès de les negociacions pel conveni per voluntat de sindicats i clubs, va fer un intent de desencallar la vaga i va oferir més d’un milió d’euros per compensar la diferència salarial de les dues peticions (clubs i patronal). L’oferta tenia tres condicions: negociar conjuntament els acords televisius, respectar la visibilitat dels anunciants i arribar a un acord global perquè les retransmissions les gestioni l'equip local. L’ACFF no vol donar tot el poder a l’organisme i l'oferta verbal no s'ha acceptat.

Les televisions

Actualment, la Primera Iberdrola es pot veure a Gol o a Vamos

“Abans sabíem tots quan i on es podia veure un partit de la Primera Iberdrola. Ara hi ha un desordre que no ens beneficia”. La queixa s’estén entre vestidors i llotges i apunta directament a la lluita pels drets televisius, que ha enfrontat en l’últim any i mig la RFEF amb Mediapro, posseïdor dels drets audiovisuals de 13 dels 16 clubs de la Primera Iberdrola (el Sevilla va firmar un acord exprés divendres mateix a la tarda). Gol, el canal en obert del grup, ha sigut el principal punt de visibilitat del futbol femení des del 2012 i va cobrir tot el Mundial de França al juny i al juliol, amb hores de partits en directe i anàlisi de prèvia i post al plató, amb jugadores, tècnics i experts. Ha sigut clau en el creixement de la popularitat de la competició i en el camí cap a la professionalització dels clubs. Emet dos dels quatre partits que es retransmeten cada cap de setmana a la Primera Iberdrola. Els altres dos van per Vamos, el canal d’esports de Movistar+, que va començar a retransmetre futbol femení al febrer.

Hi ha altres operadors que han emès o emeten futbol femení, tot i que més residualment. Actualment, els partits de la selecció espanyola es poden seguir per RTVE (a través de La 1 o Teledeporte), que ha adquirit els drets de l’Eurocopa femenina del 2021. La final de la Copa de la Reina, que havia de donar Mediapro, va ser cedida unilateralment a Telecinco. La Federació va presumir d'audiència, amb 1,6 milions d’espectadors i una quota de pantalla del 14,6%. En altres casos, els partits es poden veure a través de televisions autonòmiques o els canals oficials de cada club, com Barça TV o Real Madrid TV amb els partits del Tacón.

L’actual composició dels drets televisius, que representa 13 dels 16 clubs de la competició, no agrada Rubiales. El president de la RFEF parla del desig de trobar un acord “més alt” però no l'ha arribat a concretar. La guerra del futbol a la televisió ja acumula alguns episodis polèmics aquesta temporada. No es va emetre el Madrid-Betis de la primera jornada perquè el club madrileny, inclòs inicialment en l’acord amb l’ACFF, va vetar l’accés al camp a les càmeres de Mediapro. Diverses fonts asseguren que el Madrid CFF és un dels clubs que ha rebut més pressions per desvincular-se del grup audiovisual i afegir-se al model de la RFEF. A la jornada 3 també va haver-hi problemes amb el Barça-Atlètic de Madrid, que va arribar fins i tot als jutjats. Finalment va ser Barça TV qui en va emetre imatges en directe.

Les xifres del conflicte

El cost per plantilla rondaria els 300.000 euros, xifra que els clubs consideren inassumible, sobretot si han de renegociar els contractes amb les jugadores que actualment cobren més però tenen una parcialitat inferior. El Ministeri de Treball va fixar en 4.000 euros l’augment lineal per aquestes revisions contractuals i va acceptar que es fes de manera progressiva. La Federació Espanyola es va oferir a pagar més d’un milió d’euros per compensar el que els clubs podien pagar i el que demanen les jugadores. Els clubs no han acceptat perquè “és un pedaç” i mantenen que l’acord “perjudicaria els clubs amb menys recursos”.

El programa estableix unes condicions similars a les del conveni col·lectiu i la cessió dels drets televisius. Només s’hi han sumat els clubs no representats per l’ACFF (Barça, Athletic i Tacón) i a última instància, el Madrid CFF. El principal punt de conflicte és la televisió, a banda d’altres exigències estructurals que no tots els clubs poden complir. Mediapro té signat un acord de 3 milions d’euros per tres anys. Divendres mateix, a la tarda, va incorporar el Sevilla al seu paquet de drets d’explotació. El grup audiovisual, però, va accedir a rescindir l’acord i aportar 1,5 milions d’euros més per facilitar l’accés al Programa Elit i desbloquejar la situació. La Federació no ho ha acceptat.

Això reportaria uns 100.000 euros per a cada club, però l’ARA no ha pogut confirmar si perceben íntegrament aquest import. “Iberdrola estava molt satisfeta, el futbol li estava donant més visibilitat que cap altre patrocini”, expliquen fonts properes al patrocinador, que ha renovat el seu compromís. És una via important d’ingrés per als clubs, tot i que és la Federació qui està canalitzant els pagaments. Les entitats no concreten si han rebut aquests diners o no. La RFEF també feia números i contemplava els 1,35 milions d’euros del programa Universo Mujer del Consejo Superior de Deportes, que de moment no consten com a aportats. Els clubs no professionals també obtenen ajudes públiques, que varia en funció de cada cas.