"No tornem a parlar de socialisme o ens destrossaran al 2022": els demòcrates moderats carreguen contra l'esquerra

BarcelonaA principis d’any, quan la pandèmia del coronavirus encara ens semblava lluny, la congressista demòcrata per Nova York Alexandria Ocasio-Cortez deia que en qualsevol altre país, ella i el flamant president electe, Joe Biden, no formarien part del mateix partit. Ocasio-Cortez i Biden representen dues faccions del Partit Demòcrata que van pactar una treva durant la campanya i van deixar de banda les diferències ideològiques per unir-se en un objectiu comú: fer fora Donald Trump de la Casa Blanca. Ara que ja ho han aconseguit, quin és el futur del Partit Demòcrata? ¿Virarà cap a l’esquerra, tal com pressionen Ocasio-Cortez i altres veus de l’anomenat socialisme, o continuarà l’aposta per la moderació que encarna Joe Biden i que li ha donat la presidència?

No han trigat a emergir les divisions internes. Alguns demòcrates de l’ala més moderada culpen les bases demòcrates més progressistes i les posicions d'esquerra que el partit ha promogut els últims temps de la pèrdua d'escons a la Cambra de Representants i al Senat. "No hem de tornar a utilitzar les paraules socialista o socialisme mai més perquè la gent es pensa que no passa res, però sí que passa. Hem perdut bons membres [a la Cambra de Representants] per aquest motiu", ha dit la congressista demòcrata per Virgínia Abigail Spanbenger, que augura que, en cas de continuar per aquest camí, els republicans els "destrossaran" a les eleccions de mig mandat del 2022. Els republicans també estan alimentant aquest discurs.

Els demòcrates més a l’esquerra argumenten que Biden i el partit es van esforçar massa per anar al centre per mirar d'atraure votants blancs conservadors i la victòria sobre Trump ha sigut molt ajustada, mentre que els més moderats sostenen que els resultats al Senat i a la Cambra de Representants demostren que anar més a l’esquerra no és una estratègia reeixida. Per al professor de ciència política de la Universitat de Carolina del Nord, Steven Greene, "els demòcrates han de trobar un equilibri entre apel·lar al votant blanc treballador (els blue collar) i que no se’n ressenteixi el suport de les seves bases més d'esquerra". Alguns demòcrates, ja amb la mirada fixada en els pròxims comicis, argumenten que el partit ha de deixar d'intentar atraure votants blancs sense estudis i conservadors i centrar-se en les noves generacions: votants joves, urbans i pertanyents a les minories.

El Partit Demòcrata s'ha desplaçat cap a l'esquerra des de les eleccions del 2016, cosa que l'establishment considera que els ha perjudicat. "Els Estats Units no són una nació d’esquerres sinó de moderats. Els que són a l’extrema esquerra mai guanyaran unes eleccions a la Casa Blanca. Si ells controlen el partit, destrossaran les seves perspectives de futur", sosté Gerald Pomper, professor de ciència política a la Rutgers University.

Un partit, dues ànimes

L’estrella emergent del Partit Demòcrata, Alexandria Ocasio-Cortez, recorda que les organitzacions pro immigrants, els moviments afroamericans i les campanyes de les congressistes Rashida Tlaib (Michigan) i Ilhan Omar (Minessota) són al darrere de victòries demòcrates en estats clau i lamenta que l'establishment del partit encara no tingui en compte els "actius" de les bases progressistes. I ha posat com a exemple que els candidats demòcrates que han defensat la cobertura sanitària pública universal (Medicare for all), que Biden no ha adoptat com tampoc el Green New Deal, han guanyat la reelecció.

L'ala més progressista confiava en impulsar la seva agenda durant el mandat de Biden però, si es tenen en compte les recriminacions dels últims dies, no ho tindrà fàcil. Per a Steven Greene, "és natural" que un cop ja s'ha aconseguit l'objectiu de fer Biden president "reapareguin les divisions internes". "En qualsevol partit polític que obtingui més de la meitat del vot nacional, necessàriament hi ha d'haver diferències d’opinió". Per a aquest politòleg, que els demòcrates no obtinguin el control del Senat serà, tot i semblar paradoxal, positiu: les diferents ànimes del partit s'hauran d'esforçar "per treballar juntes contra un Partit Republicà unificat".

L’aposta per la moderació, el diàleg i el bipartidisme han portat Biden a la Casa Blanca, però les ganes de fer fora Donald Trump també han pesat molt en la seva elecció. Biden no aixecava les passions de Barack Obama, però és que "el carisma i la retòrica d’Obama eren únics i els demòcrates el que necessiten és trobar el missatge correcte per tenir èxit fins i tot sense un missatger tan bo com Obama, perquè no n'hi ha tants com ell", diu Greene. La vicepresidenta Kamala Harris sembla l’hereva natural, almenys pel que fa a la il·lusió que la seva designació desperta, però encara és massa aviat per posar damunt la taula el nom del pròxim candidat demòcrata. Segons Pomper, tot i que Harris seria una bona opció, "ningú hauria de ser elegit només per ser dona o negre". I recorda que "ningú havia sentit a parlar d’Obama abans del 2004". "Paciència. Els bons líders sorgeixen amb el temps", conclou.