No tenen fills i es nota

Els polítics que tenen més ganes “d’arreglar-nos” l’escola no tenen fills. I es nota. Es nota molt que no saben de què parlen.

No vull dir de cap manera que els únics experts en qualsevol tema hagin de conèixer-lo de primera mà. No estic dient, doncs, que per tractar víctimes de racisme serveixi d’alguna cosa pertànyer a un col·lectiu que el pateixi, ni que per fer projectes a favor de les dones grans s’hagi de ser una dona gran. No. Però diria que si arribes al damunt d’un cavall sicilià per anar-hi en contra (canviar-los la manera de treballar, d’actuar, retirar-los una subvenció...), llavors sí que has d’estar-hi implicat. És a dir: si ara et ve un polític i et diu que ja no es faran projectes contra el racisme “perquè no hi ha racisme”, segurament és blanc. Si fos gitano, no ho diria.

Parlen i parlen sense saber què són les notes dels mestres o les reunions de l’AMPA on t’expliquen quins menús es faran o quants nens necessiten beca. No van a pintar parets del pati, no paguen les colònies, ni observen el funcionament del Projecte TEI (Tutoria Entre Iguals) per prevenir el bullying. No enraonen amb altres pares o avis de les preocupacions reals de l’educació (que és potser el projecte més apassionant que pots tenir). Si us hi fixeu, del grup del 155 la majoria dels que sí que en tenen, de fills, no són gaire bel·ligerants amb l’escola catalana (i en privat et diuen que en això no es posarien forts). Perquè ells, com que tenen fills, no parlen en abstracte. Els que no tenen fills poden dir que l’escola catalana és caca i no passa res. Els que en tenen ho estan dient de la tutora, del monitor de menjador, del de gimnàstica, de la “teacher” d’anglès i de la bidell que cada matí ens obre la porta amb el carnet d’Esquerra Republicana a la boca i ens adoctrina amb un “bon dia”.