La participació a les presidencials franceses cau quatre punts respecte al 2017

ParísFrança celebra aquest diumenge la primera volta de les eleccions presidencials. La jornada es viu amb normalitat, però la xifra de participació que s'està registrant ja anticipa el que pot ser un dels temes clau dels comicis: l'abstenció. A les cinc de la tarda, la participació és del 65%. Aquesta xifra suposa una caiguda respecte a les presidencials de fa cinc anys: llavors la participació a aquesta hora era del 69'4%. Per tant, cau gairebé cinc punts. També disminueix respecte a edicions anteriors. I és que el fantasma de l'abstenció és present a França des de fa setmanes, un fet que podria perjudicar, per exemple, els interessos d'Emmanuel Macron.

Els comicis han arribat en un context d'excepcionalitat total, marcat pels dos reptes globals més importants de les últimes dècades. Els francesos van a votar després de sobreviure a la foscor d'una pandèmia, els efectes de la qual –sobretot socials i econòmics– duraran anys; i enmig de la invasió russa contra Ucraïna, que ha tornat a fer trontollar el tauler global i compromet, de manera especial, el futur polític d'Europa. Macron, erigit com un dels grans líders del Vell Continent, parteix com a favorit, però en les últimes setmanes el nom de Marine Le Pen –i com a conseqüència, el persistent fantasma de l'extrema dreta– ha tornat a agafar força.

El que sembla més probable és que a la segona volta es repeteixi el duel entre Macron i Le Pen del 2017. Els sondejos apunten a una victòria de l'actual president amb un 26%-27% dels vots, seguit de Marine Le Pen amb un 21%-23%, tot i que una enquesta difosa divendres per la televisió BFMTV atorga a la candidata un 25%, fregant el mateix resultat que el del candidat d’En Marxa. Pel que fa a la resta de candidats presidencials, l'únic que sembla mantenir alguna opció per colar-se a la segona volta és el candidat d'extrema esquerra, Jean-Luc Mélenchon, de La França Insubmisa. Les enquestes el situen en tercera posició amb un 17% i el seu equip confia encara en donar la sorpresa. En quarta posició se situaria la candidata conservadora d'Els Republicans (9%), Valérie Pécresse, empatada amb l'ultradretà Éric Zemmour (9%).

La llista de candidats que es presenten en aquesta primera volta és llarga –en total n'hi ha 12– però els perfils més destacats són els següents.

Fins fa ben poc les enquestes atorgaven una clara victòria en el duel final a Emmanuel Macron, però en els últims sondejos la distància amb Le Pen s'ha anat retallant. Aquest fet, sumat a una possible abstenció elevada, que podria arribar al 30%, deixa marge a una sorpresa. El president, i ara candidat a la reelecció, ha optat per una campanya de baixa intensitat: amb prou feines ha trepitjat el carrer un parell de vegades i ha rebutjat participar en debats electorals. La guerra a Ucraïna, que ha condicionat des de l'inici la cursa electora, ha provocat que el polític nascut a Amiens s'hagi dedicat més a fer de president que de candidat. Una tendència que el reforça, ja que és conscient que amb la jaqueta de president aconseguirà més vots que amb la de candidat. 

La guerra no només ha eclipsat la campanya electoral sinó que ha donat l’oportunitat a Macron de demostrar el seu lideratge a Europa, més destacat després de l'adeu d'Angela Merkel al capdavant d'Alemanya. És un líder carimsàtic, que atreu sobretot els francesos de ciutat i amb estudis, especialment els de més de 50 anys. Si és reelegit el 24 d’abril, a la segona volta, governaria fins el 2027. Seria, però, el seu últim quinquennat, perquè a França els mandats presidencials estan limitats a dos. Així les coses, les últimes enquestes li donen entre un 26 i un 27% dels vots en la primera volta de les presidencials.

La líder d’extrema dreta de Reagrupament Nacional (RN), antigament Front Nacional, s’enfronta a les seves terceres eleccions amb 53 anys. El seu programa electoral ha patit una transformació des del 2017, en un intent d’acostar-se més al centre i suavitzar la seva imatge, però es tracta bàsicament d’una operació de maquillatge. L’essència de les seves idees d’ultradreta continua formant part del seu ADN i del seu programa, especialment pel que fa a la immigració. Proposa, per exemple, prohibir les regularitzacions d’immigrants sense papers.

Le Pen va començar la campanya amb el seu lideratge d’extrema dreta amenaçat pel sorgiment del candidat de Reconquesta, però el fenomen Éric Zemmour s’ha anat desinflant i en la recta final de la campanya Le Pen ha consolidat la segona posició als sondejos i té pràcticament garantit ser a la segona volta. Amb tot, Le Pen ha passat moments difícils en les últimes setmanes, amb fugues del seu partit cap a Reconquesta –fins i tot la seva neboda, Marion Maréchal, s’ha unit a la candidatura de Zemmour– i amb la seva amistat amb el president rus, Vladímir Putin, fent-la baixar als sondejos quan va l’esclatar la guerra a Ucraïna. Però tot això sembla aigua passada i Le Pen arriba amb molta confiança a l’elecció presidencial. Les últimes enquestes pronostiquen un resultat molt ajustat a la segona volta entre ella i el president, Emmanuel Macron. La candidata de Reagrupament Nacional (RN) mai ha estat tan a prop de l’Elisi.

Per a Jean-Luc Mélenchon, de 70 anys i líder de La França Insubmisa, una formació considerada d’extrema esquerra, aquesta és la tercera elecció presidencial. Mélenchon és l’única esperança de l’esquerra francesa, profundament dividida, per poder situar un dels seus candidats a l’elecció final. Els sondejos el situen en tercera posició, al darrere de Macron i de Le Pen, i la seva formació confia que el candidat faci el sorpasso a la líder d’extrema dreta i passi a la segona volta gràcies al vot útil dels electors d’esquerres i a l’elevat nombre d’indecisos. Mélenchon és un polític històric a França: ha sigut regidor, diputat, senador, eurodiputat i també ministre amb el govern socialista de Lionel Jospin. Després va formar el seu propi partit, amb postulats més a l’esquerra que el dels socialistes.

En el seu programa, molt social, el candidat insubmís reclama la convocatòria d’una assemblea constituent per impulsar la VI República, proposa limitar els preus de productes de primera necessitat, augmentar fins als 1.400 euros el sou mínim i abaixar l’edat de jubilació dels actuals 62 anys als 60. També proposa un pla per abandonar progressivament l’energia nuclear i arribar al 100% d’energies netes, contractar més mestres i augmentar-los el salari, així com invertir més en sanitat.

Éric Zemmour, de 63 anys i fill d’immigrants jueus algerians, és la gran novetat de l’elecció presidencial. Antic periodista i opinador, ha fet el salt a la política amb uns postulats d’ultradreta i un discurs xenòfob que el situen més a la dreta que Marine Le Pen. Si és president promet expulsar cada any 100.000 immigrants de França. Va començar la campanya amb molta força, però s’ha anat desinflant als sondejos: 9'4%.

De 52 anys i presidenta de la regió de la capital francesa, l’Illa de França, es va convertir en candidata presidencial d’Els Republicans, el partit conservador, guanyant per sorpresa les primàries. La dreta també passa per hores baixes i no sembla que Pécresse aconsegueixi tancar la crisi del partit. L’expresident Nicolas Sarkozy no ha donat suport a la candidata Pécresse, tot i ser de la mateixa formació. Tot i que prometia ser una de les grans rivals de Macron per fer-se amb la presidència, no ha estat així. Les enquestes per a la primera volta li donen entre un 8% i un 9% dels vots.

L’alcaldessa de París, de 62 anys, és la candidata del Partit Socialista. Anne Hidalgo és filla d’exiliats espanyols i havia de ser el revulsiu del partit socialdemòcrata, que no aixeca el cap des de que François Hollande va deixar l’Elisi. Les enquestes li atorguen un raquític 2% dels vots, un resultat que si es confirma, deixa el seu futur polític en l’aire. El seu programa posa l’accent en qüestions socials i mediambientals.