Els nòrdics qüestionen la deriva proteccionista de la UE
La pressió francesa per la sobirania econòmica alarma els Països Baixos
Brussel·les“Aconseguir l’autonomia estratègica al mateix temps que preservar una economia oberta és un objectiu clau de la Unió Europea”. Aquesta breu frase amaga més complicacions de les que pot semblar d’entrada. Forma part de les conclusions que van pactar ahir els caps d’estat i de govern de la UE i és una de les múltiples conseqüències del coronavirus. “Potser hem anat massa lluny amb la globalització”, deia al maig el comissari de mercat interior, el francès Thierry Breton. Un discurs en defensa de la sobirania econòmica i geopolítica europea amb especial accent francòfon que la Unió ha adoptat com a seu aquest curs. “L’autonomia estratègica és el primer objectiu de la nostra generació”, deia el president del Consell Europeu, Charles Michel, que parla en nom dels Vint-i-set.
La pandèmia va disparar les alarmes quan Europa es va adonar que equipaments tan essencials com les mascaretes o el paracetamol només podien arribar a Europa des de la Xina. Ho van interpretar com una mostra més de la debilitat geopolítica de la Unió i de les seves relacions econòmiques i comercials amb les grans potències econòmiques i mundials, principalment els Estats Units i la Xina, una preocupació que Alemanya i, sobretot, França ja havien manifestat en l’era prepandèmia, en un moment en què es van començar a replantejar les relacions amb Pequín i se la va qualificar de “rival sistèmic”. París i Berlín, a més, advoquen des de fa temps per flexibilitzar les normes comunitàries de competència per poder crear “campions europeus industrials” que competeixin en igualtat de condicions amb xinesos i nord-americans en àmbits com les infraestructures o la tecnologia.
Però la defensa d’una autonomia estratègica que traspua iniciatives com el mecanisme de control d’inversions estrangeres no desperta les mateixes complicitats arreu d’Europa.
Abans de la cimera, fonts diplomàtiques nòrdiques ja avisaven que no els agradava aquest llenguatge i que calia deixar clar que Europa és una economia oberta. “Autonomia estratègica vol dir coses diferents fora de Brussel·les”, deien. Els més ferms defensors del lliure comerç, encapçalats pels Països Baixos, temen que sota el discurs s’amaguin ambicions de proteccionisme francès en el sentit més tradicional. D’aquí que vulguin guardar-se les espatlles i evitar aquesta deriva: “Té sentit que la UE creï estocs comuns de material estratègic, però els líders han de recordar que el model econòmic i polític europeu es basa en l’obertura”, diu l’investigador del Consell Europeu de Relacions Exteriors Pawel Zerka. “Protecció no vol dir proteccionisme”, deia Elvire Fabry, investigadora de l’Institut Jacques Delors. Aquest és l’equilibri que els nòrdics volen assegurar-se.
L’estat de dret encalla els ajuts
No estava a l’agenda de la cimera, però la protecció de l’estat de dret a Europa no ha deixat d’estar sobre la taula dels líders. L’oposició d’Hongria i Polònia a lligar el fons antipandèmia al compliment de l’estat de dret n’ha enverinat la tramitació. Alemanya, pragmàtica, ha presentat una proposta de mínims, insuficient per als nòrdics i l’Eurocambra. Totes les veus avisen ja que no serà fàcil i que els fons arribaran amb retard.
