La normalitat no tornarà
No hi ha res més normal que enyorar la normalitat. El que donàvem per descomptat -el que “era normal”- ara no és possible, i volem que torni. I sí, una mica tornarà. Però el covid no és només la pesta que ens afligeix cada segle, és també el pioner de desastres creixents i en part ja imparables. Hi haurà treves, sí, però no duraran gaire. ¿Soc un mil·lenarista? No: intento escoltar la ciència i mantenir una mirada objectiva. Només qui no ho fa i s’instal·la en el rebec infantilisme de negar la realitat quan no és com ell voldria, pot avui creure’s i predicar un programa polític que ens torni la normalitat.
No, no podrem tornar a viure com vivíem perquè el planeta ja fa temps que ens diu prou. Ho diu de moltes maneres i cada cop més fort. I, davant d’això, no és gens sorprenent que els que voldrien tornar a la idealització del passat que és, sempre, la normalitat, necessitin negar el canvi climàtic. No cal que neguin l’indiscutible escalfament, només cal que neguin que depèn de nosaltres -de com visquem a partir d’ara- que s’acceleri o es freni. El pensament conservador que amb Thatcher i Reagan va saber aprofitar la fi de la Guerra Fredaper declarar “la fi de la història” -el triomf definitiu d’un model econòmic sobre l’altre- topa ara amb un monstre molt més poderós. I el pitjor de tot és que l’empara la ciència.
El trumpisme i tots els seus derivats no són res més que l’exacerbació d’aquell pensament conservador quan topa amb la ciència. Les veritats li van tan en contra que només troba sortida en els “fets alternatius”. Són també “fets alternatius” els que “proven el frau” que porta Biden a la Casa Blanca: és, altre cop, el rebec infantilisme que nega la realitat quan no és com voldria. I la realitat que necessita negar el més vigent que mai capitalisme post-Mur -el neoliberalisme- és que el seu motor, l’afany d’enriquir-se desregulat, és també una màquina d’escalfar el planeta.
L’intent de convertir l’afany d’enriquir-se -l’exaltació del jo sobre el nosaltres- en el millor aliat del bé comú era aberrant i irracional des del principi. Però és encara avui la doctrina que ens governa, i un dels seus paladins -algú que també relativitza el canvi climàtic-és l’economista de capçalera dels nostres mitjans públics. Hi ha una part de la dreta per a qui l’escalfament és una astúcia de l’esquerra per obligar-la a canviar de model econòmic i revifar valors que desitjava que quedessin enterrats per sempre sota el Mur de Berlín.
La normalitat no tornarà perquè era una normalitat insostenible. Eren normals tot de coses que uns humans més civilitzats -si mai arriben a existir- consideraran salvatges, com ha passat sempre. Però el temps que triguem a deixar-les enrere és un temps que accelera tot el que ens aboca a la catàstrofe. Cal tornar a posar en marxa la història que els poders volien aturada, i cal que ho fem de pressa si no volem arribar a l’única indiscutible fi de la història: la que es queda sense humans.
