Mèxic i la colonització contemporània

Tiburón

Sala La Planeta Girona (29/XI/2020)

Cinquè espectacle de la companyia mexicana Largartijas Tiradas al Sol al festival Temporada Alta. Com a les quatre anteriors, Tiburón es una mirada sobre el seu país, sobre racons del seu país tot seguint una narrativa en què es barregen l'experimentació-investigació personal amb la documentació històrica o etnogràfica amb la voluntat d'explorar la democràcia i de repensar el passat. Ja sigui el més recent, com vam veure a la conferència espectacle Veracruz –en la qual ens descobrien l'aliança entre narcotraficants i polítics– o a Santiago Amoulkali –on desvetllaven el que representa la democràcia per a una comunitat indígena nahua (o sigui ben poc)–. Aquest Tiburón agafa el nom de l'illa més gran de Mèxic i mira la conquesta espanyola des dels ulls d’un actor que ha d'interpretar el paper d’un conqueridor. Situada al mar de Cortés, depenent de la veïna Sonora i actualment deshabitada (és immensament desèrtica), va acollir durant anys comunitats indígenes que durant el segle XVI van ser objectiu evangelitzador de l’armada eclesiàstica catòlica.

A Tiburón es planteja una doble mirada sobre la suplantació. Una, la del missioner amb el seu bagatge religiós enfront de les costums dels nadius i el seu bruixot. L’altra, la del jove actor que vol reviure la vida d’aquell missioner, ser l’altre, fins a perdre la pròpia identitat en un joc de perversió dels postulats de Stanislavski i que finalitza amb la mort de l’actor. Tant se val el que hi ha de veritat i de ficció en aquest conte humanístic. L'obra convida a la reflexió sobre el supremacisme catòlic enfront de les cultures ancestrals, sobre la mitologia contemporània de falsos deus de l’esport i herois de la guerra a la qual sotmetem a les noves generacions. A més, exhibeix una profunda poètica escènica i textual. Amb el teatre de la memòria de Lagartijas ben segur que anem coneixent un Mèxic tan particular com oblidat.