Una nova batalla dialèctica
Un dels combats ideològics més apassionants de la història recent del futbol és el que enfronta l’escola bilardista amb la menotista. El corrent de pensament que du el nom de Carlos Bilardo es podria resumir amb algunes de les frases més cèlebres del seu principal referent, les que defensaven que si s’ha de trepitjar un rival per guanyar es fa i ja està (i en aquest cas no era una metàfora), que si se li ha de negar l’aigua a l’adversari se li nega i no hi ha d’haver espai per a la mala consciència ni per al sentiment de culpabilitat. El principal contrincant d’aquesta manera d’entendre el futbol ha estat, durant dècades, César Luis Menotti, defensor extrem d’un futbol creatiu i amb un determinat sentit estètic. Per als seguidors d’aquest corrent jugar bé és voler la pilota (joc de posició i de possessió), obrir el camp, proposar un futbol ofensiu, fer-ho bonic i pràctic alhora. Perquè ens fem una idea de la filosofia d’aquest entrenador servirà aquesta frase, que va dir fa uns mesos a El Periódico : “Els jugadors intel·ligents s’organitzen des de la llibertat, els altres des de la disciplina”.
L’eliminatòria de quarts de la Lliga de Campions que comença avui al Camp Nou serà en certa manera un nou enfrontament entre aquestes dues escoles de futbol. Amb tots els matisos que vulgueu, Gerardo Martino beu més de les fonts menotistes i Diego Simeone molt més de les bilardistes. De la mateixa manera, les dues estrelles dels dos equips representen bastant bé els dos estils de joc: Messi és la intel·ligència lliure, el màxim exponent de la creativitat, el futbol bonic que serveix per guanyar molt, mentre que Diego Costa és un davanter boníssim, amb molt talent i gol però que no entén el seu futbol sense el joc subterrani o les males arts, unes eines que considera lícites si serveixen per assolir els objectius.
Aquesta nit el Barça haurà d’intentar construir jugades d’atac contra un equip que sortirà a rascar, a fer servir l’agressivitat per provocar errades del rival, que provarà de saber de seguida on l’àrbitre posa el llistó de la permissivitat, que deixarà clar que quan hi ha en joc mig bitllet per a les semis de la Champions gairebé tot s’hi val. És legítim plantejar així els partits. Només faltaria. A l’Atlètic de Madrid li està anant de primera, així. No servirà de res lamentar-se. El vestidor del Barça ja sap què es trobarà al davant. Més que criticar l’escola rival, l’equip faria bé d’extremar al màxim les característiques menotistes del seu joc. Avui més que mai s’haurà de crear i crear i crear per trobar un forat en la xarxa d’agressivitat que teixirà Simeone. ¿Recordeu allò d’agredir amb la pilota? Doncs això.
