El Niño de Elche inaugurarà la temporada del Lliure amb una missa laica per la pandèmia
El teatre recuperarà set espectacles suspesos i acollirà una instal·lació sobre el coronavirus
BarcelonaEl Teatre Lliure ha dibuixat una tardor de rescats i de novetats. Els espectacles suspesos a la primavera per la pandèmia ocuparan els propers mesos els escenaris de l'equipament, que ha recuperat tots els muntatges que havien quedat cancel·lats. Abans, però, el Lliure obrirà amb una proposta de nova creació: una missa laica oficiada pel Niño de Elche, que estarà acompanyat d'un cor i recitarà textos dels dramaturgs Clàudia Cedó, Marc Artigau, Victoria Szpunberg i Albert Lladó. Aquesta litúrgia, batejada com a Noli me tangere, es veurà del 25 al 27 de setembre i serà un altaveu per reivindicar la importància del teatre. "No volíem començar com si res. El concert està pensat com una acció de purga i un ritual col·lectiu en aquesta època d'incerteses", afirma el director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel.
La pandèmia marcarà inevitablement la programació de la tardor del Lliure, però en alguns casos la seva presència es farà més explícita. A la instal·lació Mi nombre es alguien y cualquiera, l'artista argentina Laura Vago plasmarà el buit causat pel distanciament, sobretot en aquelles persones que no es van poder acomiadar dels familiars morts per coronavirus. La peça reflexionarà sobre el dol col·lectiu i serà del 25 al 27 de setembre a l'espai de Montjuïc. El Lliure obrirà amb un 50% de l'aforament, tal com marca l'última resolució de la Generalitat. "Estem preparats per ampliar les platees i ens adherim a la defensa d'incrementar l'aforament al 66%", assenyala Martel.
Les reposicions, a partir de l'octubre
El gruix principal de la programació fins al gener estarà format pels set espectacles suspesos durant la primavera i que el teatre ara reprèn. L'adaptació d'El quadern daurat a escena dirigida per Carlota Subirós i protagonitzada per Nora Navas tornarà del 16 d'octubre al 8 de novembre per fer així totes les funcions programades. "L'espectacle tindrà més sentit que mai, perquè parla d'un temps de crisi profunda a nivell personal i col·lectiu", diu Subirós. També reapareix La nostra parcel·la, de Lara Díez Quintanilla, que a la primavera només es va poder estrenar. El muntatge, amb Marta Marco i Judit Farrés, gira precisament al voltant de dues dones tancades en un espai per força i es representarà del 22 d'octubre a l'1 de novembre.
A l'octubre s'estrenarà Bonus track, de Carol López, una comèdia que retrata la generació dels baby boomers i planteja la possibilitat de tornar a començar. El 10 de desembre arribarà la nova versió de Les tres germanes de Txékhov conduïda per Julio Manrique, que defensa que l'obra és ara "més necessària que mai" perquè parla "de personatges que travessen un canvi" en un moment "en què cal fer-se molt fort les preguntes" de l'obra.
Entre els espectacles rescatats també hi ha Una de Raquel Cors, basada en la vida d'Eva Lyberten, icona del softcore espanyol dels anys 70 i 80. A més Els protagonistes, el primer muntatge infantil d'El Conde de Torrefiel –que preparaven per a la primavera passada–, s'estrenarà finalment el 19 de novembre. De l'escena internacional el Lliure ha pogut repescar Poulette Crevette, una història sobre la importància de viure junts dels francesos La Baleine-Cargo. I la companyia José y Sus Hermanas –pares de l'èxit Los bancos regalan sandwicheras y chorizos– portarà el 9 de desembre la coproducció Explore el Jardín de los Cárpatos, una obra sobre el pes del turisme en la contaminació i en la modificació de les ciutats.
El confinament va empènyer el Lliure a apostar per la virtualitat amb una sala en línia que ara seguirà alimentant amb nous espectacles. En aquesta plataforma s'hi estrenaran dues peces de teatre radiofònic, Los satélite de Ricard Gázquez i Els cecs de Maurice Maeterlinck dirigit per Mònica Bofill. També s'hi podrà recuperar El gegant del pi de Pau Vinyals i s'hi podran veure els enregistraments de tots els espectacles programats a la tardor. A més, el teatre acollirà noves xerrades de l'Escola de Pensament, col·loquis i trobades prefunció i postfunció. Tot plegat ho farà amb el pressupost que té establert des d'abans de la pandèmia, de vuit milions d'euros.