Nova tendència social, consolidació esportiva
Una demanda social sempre és símptoma d’una necessitat, i les necessitats poden ser molt àmplies. Des de les vitals i de primer ordre fins a les que responen a tendències socials. Les segones cal escoltar-les, i és el que estan fent algunes administracions amb el turisme que mouen i promocionen dedicant-hi esforços i pressupost perquè hi veuen un retorn clar i positiu per al territori.
D’uns anys ençà, les curses de muntanya viuen una revolució. Es tracta d’un esport que ja no és tan jove: les tendències socials ens mostren que va arrelant i ha deixat de ser una fruita verda acabada de caure de l’arbre. Ja no parlem de quatre beneits que corren i a qui s’ha mirat amb recel durant llarg temps, sinó d’un autèntic moviment de persones que es desplacen i planifiquen vacances i caps de setmana al voltant d’aquest sector involucrant-hi la família. Així, els ajuntaments, les organitzacions de curses i els establiments es veuen obligats a proposar una oferta per a tots els públics.
Indrets amb àmplies possibilitats naturals han sabut visionar la promoció econòmica del territori darrere d’aquesta nova tendència que, cada vegada més, mou un volum superior de practicants. Ja no interessa que vinguin, practiquin esport i se’n vagin, sinó que, per contra, el que es busca és ampliar el ventall de possibilitats perquè s’hi instal·lin i no tinguin la necessitat de buscar una zona nova per completar les expectatives.
Aquesta setmana he assistit a un press trip a la Vall de Ribes dirigit al turisme de competició de muntanya que ha reunit periodistes especialistes i corredors d’elit. No anava dirigit al senderisme, ni a l’excursionisme, sinó a la competició, tenint en compte tots els nivells, dels més inicials a l’elit. Repeteixo la paraula competició perquè després de més de 15 anys que fa que em dedico a aquest món, encara no m’hi havia trobat. És un clar símptoma de l’arrelament d’aquest esport. L’alcalde, que ens va dedicar una tarda sencera, ens explicava l’evolució dels vilatans de la vall. De ser del tot reticents a aquesta mena de turisme han passat, de mica en mica, a veure’n els beneficis i facilitar-ne la rebuda amb bones ofertes, bon tracte i noves experiències.
Aquesta visió m’anima. El nostre esport està deixant la pubertat per entrar a l’adolescència i tenim la maduresa més a prop. Sens dubte són bones notícies: quan la societat accepta i demanda noves tendències, l’esport en qüestió ja és una realitat.
